Ballet de Lorraine: For Four Walls, Rain Forest i Sounddance

El centre nacional coreogràfic Ballet de Lorraine, dirigit per Petter Jacobsson, porta al Mercat un programa de 3 peces al voltant del coreògraf nord-americà Merce Cunningham, que continua sent un referent per a nombroses generacions de creadors. Els treballs que veurem són For four Walls, peça amb 24 ballarins i música de John Cage interpretada en directe; RainForest, amb escenografia d’Andy Warhol, 6 ballarins i 2 músics en viu, i Sounddance, amb 10 ballarins.

FOR FOUR WALLS

La peça original, Four Walls, era una creació amb text i coreografia de Merce Cunningham i una composició per a piano solista de John Cage. Després que s’estrenés l’any 1944 amb una única interpretació, la peça es va perdre i va caure en l’oblit. L’estructura es basa en els contrastos: fort-suau, agut-greu, etc., amb una intensitat psicològica força inusual en Cage. Aquesta peça va precedir el que identifiquem com l’obra Cage/Cunningham. Aquí topem amb la seva joventut, plena d’introspecció i d’emocions en conflicte.

For Four Walls representa les ganes de viatjar per l’espai, per l’individu i per la història que compartim. Els coreògrafs diuen: “No veiem For Four Walls com la recreació de l’original perdut, sinó com una situació que ha de permetre que s’hi reflecteixi la seva pròpia història i la nostra història amb Merce Cunningham”.

SOUNDDANCE

Sounddance es podria considerar fàcilment la peça més apreciada de Merce Cunningham, tant per part del públic com de la crítica. Cunningham va crear aquesta obra, després de passar nou setmanes al Ballet de l’Òpera de París, on va crear l’espectacle Un Jour ou Deux, l’any 1973. De retorn amb els seus ballarins, va voler concebre una obra totalment oposada a la uniformitat i el caràcter uníson del ballet. Així doncs, va coreografiar un «caos organitzat» molt ràpid i ple de vigor.

RAINFOREST

El títol RainForest prové dels records d’infantesa que tenia Merce Cunningham del nord-oest del país i del bosc pluvial característic de la península Olímpica. Aquesta peça es diferenciava de la resta de treballs de Cunningham pel fet que, tret d’ell, tots els altres ballarins (6) interpretaven el seu paper i després abandonaven l’escenari per no tornar-hi més. Andy Warhol va donar permís a Cunningham per fer servir la seva instal·lació Silver Clouds, uns coixins de polietilè tereftalat inflats amb heli perquè poguessin surar amb llibertat per l’aire.