Auca del Born

No es fa en un teatre, però és teatre. També té part de recreació històrica. I és una auca, sí, amb les seves vinyetes i narrada en vers. És simplement el que diu que és una Auca del Born. I endemés, suposa el punt de partida de celebració dels actes del tricentenari de 1714 per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Jordi Casanovas l’encerta de ple al donar resposta a aquest encàrrec de Toni Soler: aconsegueix respectar l’espai i fer-lo lluir, posant-lo al servei de la dramatúrgia per treure’n el màxim partit amb l'ajuda d'una colla de bons actors. Així, aquest muntatge pensat específicament per representar-se aquests dies en el remodelat mercat del born, en concret sobre les ruïnes del barri de la Ribera, ens ofereix la possibilitat de girar els ulls cap als ciutadans de la Barcelona de principis del segle XVIII. Contemplar les seves foteses i les seves gestes, a través d’una història d’amor entre un home i una dona veïns d'una ciutat oberta i alegre que serà primer assetjada i després derrotada.

Sens dubte l’Auca del Born és un espectacle singular, estretament lligat a un lloc i a un moment. No ho deixeu per més endavant, no hi haurà una ocasió millor per veure'l. Només per aquest fet, ja el considero imprescindible.

L'espectacle inaugural del Tricentenari i d'El Born Centre Cultural és un altre clar exemple del domini dramatúrgic i de posada en escena de Jordi Casanovas. Si fa pocs mesos ens sorprenia amb una direcció coral trepidant a "Una història catalana", en aquesta ocasió es reafirma la seva eficacia dirigint actors en grans escenaris, els quals poc tenen a veure amb les dimensions de la seva sala Flyhard. Un contrast que no fa un altre cosa que demostrar el seu ampli domini en les arts escèniques.

L'escenari de l'obra coincideix amb el jaciment arqueològic a on succeeixen els fets representats, tot un luxe que atorga encara més veracitat a l'acció i permet descobrir a l'espectador un nou espai carregat d'història. Cal dir que, sens dubte, es tracta d'un espectacle inaugural, el qual té elements propis d'aquest tipus d'esdeveniments, però això no treu que es tracti d'una representació teatral en tota regla. No obstant, l'obra està concebuda per fer-la en aquest espai i moment, apostant per relatar una història universal, la qual arriba a l'espectador i aconsegueix emocionar-lo, buscant en tot moment un paral·lelisme entre els fets que viuen els protagonistes i els aconteixements viscuts en aquell moment pel poble. Així doncs, ens trobem davant d'un espectacle emotiu i eficaç que sap jugar amb les grans dimensions de l'espai, omplint-lo amb una esplèndida posada en escena. A més, cal dir que l'Auca compta amb unes bones interpretacions i amb un equip tècnic que sap estar a l'alçada d'allò representat.

Cal aplaudir la intel·ligència dels organitzadors del Tricentenari. Si busques un bon dramaturg per a resoldre una inauguració, en Jordi Casanovas és una boníssima tria. Si algú podia fer lluir el jaciment arqueològic del Born, era ell. Perquè al cap i a la fi, es tractava d'això, de començar amb bon peu les celebracions i presentar un nou espai. Amb tot, l'Auca del Born resulta un espectacle entretingut i emocionant (sobretot al final) que ens torna a explicar una història que, malgrat que ens sembla ben sabuda, potser no coneixem tant com pensem.

Més informació...

Ja tenim l'Auca del Born a punt d'estrenar, i a començament de setembre vaig poder gaudir-ne uns dels assajos previs.

El protagonista principal és l'espai. Amb la disculpa de tots els actors i la gent que ho ha fet possible, és el que arrencarà més aplaudiments de l'obra. El fet de poder gaudir-ne del jaciment arqueològic que hi tenim al centre de Barcelona, i poder veure-ho des d'uns pocs metres més amunt .... tot un luxe.

Jordi Casanovas ha estat el dramaturg que ha escrit i dirigit l'espectacle del Tricentenari. I com ja s'ha comentat és la història del setge de Barcelona explicada en 48 petites escenes. Entre aquestes escenes hi ha la història d'amor per poder tenir un fil conductor (innecessari si tenim en compte que parlem d'una història completa).

Referent als actors poc és pot dir, tenim al narrador de l'espectacle (Jodi Oriol), que s'encarrega de dirigir-nos durant les 48 escenes. I la resta, omplen l'escenari per dirigir a l'espectador per tot l'espai. La gran feina que han tingut, ha estat de Jordi Casanovas per poder dirigir a tots els actors en les petites escenes que s'han donat sense interrupcions.

Un espectacle que semblara curt i que encara que pot ser que hi tinguem alguna cosa que sembla no funcionar gaire, es acceptable.

Mes informació ...

 

Us enganyaria si jutgés aquesta peça de Jordi Casanovas només com espectacle teatral. Evidentment hi ha teatre en el seu interior, com en tants altres muntatges que a vegades ens semblen més d'un altre gènere, però val a dir que la seva forma originària és la d'un espectacle d'inauguració. I com tot espectacle d'inauguració obeeix a un encàrrec, que deu haver estat ple de condicionants, començant per l'espai i acabant per la naturalesa dels fets que s'exposen. Per tant, estem davant d'una obra que no neix de forma lliure i espontània, i que es cenyeix un "corsé" massa estret i tibant.

Tampoc hem d'oblidar que el gran protagonista de tota aquesta excusa és el rehabilitat espai del Born Centre Cultural, que llueix magnífic després de més de deu anys d'obres, de discussions polítiques, d'excavacions, etc. En aquest sentit, Casanovas ha hagut de fer moure quasi a trenta actors per entre les restes de la Barcelona de 1714. Al meu parer, potser s'haguessin pogut aprofitar una mica més aquests moviments, que en les escenes del setge o del casament llueixen d'allò més bé. També s'hagués pogut treure més partit de la il·luminació, que a jutjar per alguns moments puntuals donava molt més de si. Per últim s'hagués hagut de minimitzar l'ús de la passarel·la, que encarcara les intervencions dels narradors i no fa cap aportació estètica a l'espectacle. I no oblidem que en aquest tipus d'actes l'estètica ha de jugar un paper fonamental; molt més fins i tot que el text, que en el cas que ens ocupa acaba resultant feixuc, poc dinàmic i... ja posats, poc teatral.

De totes formes, "Auca del Born" és recomanable perquè és un esdeveniment únic que acompanya un moment històric de la ciutat de Barcelona: la recuperació d'un espai mític i l'obertura d'un centre cultural que promet molta activitat. Només per això ja val la pena acostar-se al barri de La Ribera i gaudir, per només dos euros, de 45 minuts d'espectacle.