Tot el que necessites per anar al teatre

Acorar

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal.

L’espectacle s’acomiada a Barcelona després de triomfar a les Balears i a tota Catalunya durant els darrers anys, amb més d’una desena de premis i més de 30.000 espectadors. Guanyadora del Premi Crítica Serra d’Or, que reconeix les millors obres escrites en llengua catalana. Acorar ha estat reconegut com a Millor text de teatre català i nominada als Premis Max en la categoria d’Espectacle Revelació així com també ha rebut la menció especial als Premis Ciutat de Barcelona que atorga l’Ajuntament de la ciutat. Així mateix, Toni Gomila ha estat nominat als premis Butaca en la categoria de Millor Actor.

Video

Fotos

AcorarAcorarAcorar

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Cristina Cervià

    ACORAR, és l’espectacle Imprescindible de la temporada, no us perdeu el devasall de riquesa lingüística, humor, poesia, crítica sociopolítica i amor a una terra que representa el text d’en Gomila.
    Mallorca té un abans i un després d’Acorar. Qui el viu/veu repeteix.
    La sobrassada un dia tornarà blanca i nosaltres espectadors no podrem fer res per aturar-ho.

    07/10/2013

  • 12345

    Mario Milian Hita

    Un gran text, una gran interpretació de Toni Gomila, una riquesa lingüística que tot i que de vegades costa de seguir és pura poesia i, sobretot, moltes reflexions interessants i de gran actualitat. Molt recomanable!

    26/02/2015

  • 12345

    Hebert

    ACORAR té un tret que em fascina: el parlar, sense aparents pretensions, d’un aspecte molt local, quotidià, personal… que alhora engloba la universalitat, traspassa llenguatges, ubicacions i arriba a tothom, una mica com la peli aquella de “El increíble hombre menguante”, amb la reflexió final de que el més petit conté tot un univers.
    Obres que són atemporals i que connecten amb tothom tot i que el que es representa, directament no tingui gaire a verue amb tu. Aquí es tracta, a partir del fet de la matança típica del porc a les illes (som conscients de la ràbia que els fa que diguem “ses illes”,oi?), de reflexionar sobre la pèrdua de les tradicions, de com deixem que la modernitat, la comoditat, els diners arrosseguin amb tot. I perdem pel camí les paraules. I les paraules ho són tot. Si no tenim el mot, dificilment pensarem en el fet, que acaba sent invisible i s’oblida.
    Un text difícil d’interpretar pel Toni Gomila (també autor) que es desdobla en diversos personatges i fa un esforç titànic per vocalitzar de manera que els d’aquí entenguem gairebé tot el que diu (gràcies!). Personalment, crec que no cal ser un enamorat de la cultura mallorquina, ni les seves tradicions, per gaudir molt de l’obra. Per mi, el millor va ser les reflexions que em van provocar sobre els canvis en pos de la modernitat (lògic) dels nostres barris, ciutats i el que hem perdut a canvi.

    04/09/2017

Articles relacionats