Abraça’m fins que m’adormi és un dels primers textos del jove dramaturg i escenògraf Cesc Colomina. Un monòleg íntim i poètic sobre l’amor primerenc, la memòria i el valor d’atrevir-se a sentir. Un intent d’entendre com estimem quan ningú ens n’ha ensenyat. Una història viva i tremolosa, per qui alguna vegada ha volgut desaparèixer… o ser abraçat fins a adormir-se.
Sinopsi
Hi ha moments que es queden suspesos en l’aire, com la lluna nova, invisible però present. Això és el que sent en Marcel, un jove atrapat entre els seus silencis i les preguntes no formulades. En una tarda qualsevol, el seu món canvia. Unes paraules, un gest, un cafè… i en Teo, un noi que, sense avisar, apareix al seu món. A través d’una conversa aparentment senzilla, en Marcel es retroba amb la seva infantesa, la por de ser vist i el desig de ser estimat.
La història d’en Marcel no és la d’un amor simple, ni la d’una trobada casual. És la història d’un despertar, d’un desig amagat, d’una veritat desconeguda que es fa visible només quan ens atrevim a mirar més enllà del que coneixem.
