Elena Zanzu

Aquest projecte escènic hibrida poesia i circ prenent el cos en crisi com a eix central. A través del moviment, la forma tècnica i la veu, el cos —jo líric— intenta construir una litúrgia de neteja o buidament, explorant el fracàs, la pèrdua, el desig i tot allò que connecta el que és diví amb el que és monstruós.

Aquesta composició de moviment circense està creada per a quatre performers entre un paisatge d’objectes de vidre.