Dansa Metropolitana

Suite nº4. Do not disturb,amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol, és la nova creació d’un col·lectiu de dansa-teatre que trepitja escenaris internacionals i que ha aconseguit un prestigi indiscutible. HOTEL col·lectiu escènic és un col·lectiu que funciona com l’estructura d’un hotel que va transitant per diferents habitacions en forma d’espectacles i en què l’hoste sempre és qui s’encarrega de la direcció, tot obrint la possibilitat d’explorar noves disciplines artístiques a partir del llenguatge principal de les seves creacions: la dansa i el moviment.

Arrenca la 9a edició del festival Dansa Metropolitana reivindicant la llibertat dels cossos per habitar i transformar l’espai públic Aquest 2026, el Dansa Metropolitana s’articula al voltant de la llibertat dels cossos per habitar i transformar l’espai públic, reafirmant el seu compromís amb una programació oberta, inclusiva i participativa, on totes les persones, comunitats i […]

Cruuu és un procés; el de l’autodescobriment d’un ésser davant del públic. Aquesta descoberta el portarà a diferents metamorfosis. Diana Gadish maneja un llenguatge personal i inclassificable, amb el cos, la dansa i el clown com a eix central.

Una rica aventura sensorial dins d’un espai en constant transformació: a Le petit B es busca la interacció i el joc entre els ballarins i els petits espectadors.

Després de l’èxit de la seva òpera prima, la companyia Mucha Muchacha torna a rellegir la dansa popular aliant-se amb Los Voluble i Celso Giménez (La Tristura) per oferir-nos una rave folklòrica que cavalca a través del temps.

Un parc de skate damunt l’escenari: 12 patinadors i ballarins donen lloc a Skatepark aquesta nova peça de la coreògrafa i ballarina Mette Ingvartsen en què els múltiples moviments de tots ells crearan una densitat poderosa d’energia i moviment.

POP és un retrat mil·lennista presentat en forma de monòleg de dansa que explora històries d’amor i passió que condueixen fins a l’autodestrucció.

De la coreògrafa argentina Marina Otero arriba la tercera entrega del projecte Recordar para vivir: Kill me. Una peça terriblement commovedora sobre la bogeria per amor, en el marc de Dansa Metropolitana 2025. Quatre ballarines amb trastorns mentals, la gràcia del coreògraf Vàtslav Nijinski i la pròpia vida com a història punk. Parlem de la bogeria per amor?

Campament Alzines és un treball de cocreació comunitària que neix com a continuació de l’espectacle matriu Calidoscòpica, dirigit a col·lectius que conviuen amb malalties de salut mental cròniques o temporals. En aquest cas, les persones participants són usuàries del Centre d’Higiene Mental del barri de les Corts.

Arrenca la 9a edició del festival Dansa Metropolitana reivindicant la llibertat dels cossos per habitar i transformar l’espai públic Aquest 2026, el Dansa Metropolitana s’articula al voltant de la llibertat dels cossos per habitar i transformar l’espai públic, reafirmant el seu compromís amb una programació oberta, inclusiva i participativa, on totes les persones, comunitats i […]

Inaudit és la unió del ballarí i creador Adrián Vega i del músic i performer Adriano Galante en la recerca de la memòria sonora inaudible del nostre patrimoni.

La coreògrafa i ballarina Magdalena Garzón presenta Altars profans. L’ànima de les coses encara es troba en l’enigma de la seva semblança exterior, en el misteri.

Is This A Dance? és un espectacle per a qualsevol que alguna vegada hagi trobat alegria a moure’s sense pensar, al ritme de la música i com si ningú l’estigués mirant.

El coreògraf nord-americà Trajal Harrell va somniar durant molts anys amb posar en moviment The Köln Concert, una improvisació per a piano de Keith Jarrett que es va convertir en un dels àlbums més venuts de la història de la música clàssica i del jazz. La peça també comprèn quatre cançons melòdiques de la cantant i compositora canadenca Joni Mitchell.

CARIBE MIX ’23 és una fita més en la línia de recerca principal de la companyia de Mar Garcia i Javi Soler al voltant de les possibilitats de relació entre el moviment i el so a escena.

En una coproducció entre Toulouse i el Liceu, somniada per Jordi Savall, Le Ballet de l’Opéra national du Capitole de Toulouse torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per recrear, des del gest, el món sensible i ple de matisos de la música de Gluck. L’aclamat coreògraf Edward Clug es posa al capdavant de la companyia per posar color a aquestes impressionants partitures.

A Noche cañón, Sofia Asencio treballa en col·laboració amb Beatriz Lobo, Jorge Nieto i Tomàs Aragay per trobar una forma pròpia de generar text dins del gènere del monòleg còmic.

A años luz de Aribel Collective presenta una història progressiva de la hipotètica relació d’un humà i un robot humanoide molt complex.

Natural order of things està inspirada en la noció de l’ordre i el desordre. La companyia de dansa barcelonina formada per Guy Nader i Maria Campos, amb una trajectòria internacional destacada, centra la mirada en el funcionament dels sistemes de l’ésser orgànic, considerat com un microcosmos.

En el seu nou solo, Thomas Hauert pretén aprofundir un procés creatiu que ja és present en les seves dues darreres creacions: convertir la psicologia, la vida interior, les emocions i l’inconscient en motor de moviment.

Amor, traïció, perdó, redempció… Giselle és una història que conserva la música original, el llibret i tots els components i, alhora, el Ballet de Barcelona utilitza tecnologia punta per realçar el realisme dels escenaris i el vestuari, creant una experiència envolupant pel públic. La producció captura l’essència de l’enfocament del Ballet Nacional de Cuba, servint com a càpsula del temps que conserva els components estilístics i artístics de l’època daurada del ballet, mentre que també se satisfà les exigències tècniques actuals.

A Muerta de amor del creador Manuel Liñán, dotze artistes a escena, entre ballarins i músics, ens guiaran en un homenatge a l’amor, en el sentit més ampli de la paraula, i de les seves conseqüències.

Coplas i haikus de mares i amors és un vodevil a l’estil contemporani que busca la intersecció entre la copla i el haiku des de la reinterpretació d’ambdós gèneres a través del llenguatge corporal i del text.

Lulú, primera nit és una peça de dansa amb coreografía i direcció de Roberto G. Alonso que pren com a punt de partida i font d’inspiració Lulú, el fascinant personatge creat a finals del dinou per Wedekind. La Cia. Roberto G. Alonso ha volgut indagar i aprofundir en els desigs i pensaments que la nostra […]

La ballarina i coreògrafa catalana Lali Ayguadé ha treballat amb companyies i coreògrafs de renom com l’Akram Khan Company, Hofesh Shechter i La Veronal, entre d’altres. La seva obra fusiona el moviment amb elements teatrals i combina una forta fisicalitat amb un llenguatge escènic poètic i universal. Ara presenta Inestable.

Al sextet The Common Ground es treballa en la relació entre la diversitat i la comunitat des d’un abordatge coreogràfic ficcional que evoca dimensions fantàstiques, passant per allò monstruós i allò mític.

El nostre refugi galàctic és la tercera part del projecte FALLA, que la companyia AzkonaToloza ha desenvolupat per trobar les connexions entre els conceptes de Cosmos, Geologia, Ancestralitat, Memòria i Futur.

Una coreografia d’Antonio Ruz que connecta amb les nostres tradicions. La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol, va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil.

CÈL·LULA #6: Faula és un nou capítol en l’exploració contínua sobre el grup i el que podem construir plegats. Envers el cos individual i els cossos col·lectius, la interdependència i la confiança mútua. Ara dirigim la mirada cap a tot allò que és fabulós, cap a una amalgama de criatures fantàstiques, en una celebració de tot allò d’extraordinari en nosaltres.

SNÖSTJÄRNA és una creació de Núria Dalmau Claret i Valeria Pisati que parteix de l’univers del còmic Ikea Dream Makers de Cristian Robles per traslladar-lo al terreny de la dansa, el teatre visual i la performance. L’espectacle proposa una experiència escènica fragmentada on el públic té un paper actiu en la presa de decisions, explorant amb ironia i pensament crític les lògiques d’un imperi corporatiu i les seves conseqüències sobre els cossos i les vides que l’habiten. Més que una història tancada, SNÖSTJÄRNA obre un […]

La Cordero i el seu exèrcit és l’espectacle que tanca la trilogia Soroll, vanitat i alcohol, una trilogia que parla sobre l’apocalipsi interna i personal de Sol Picó, una apocalipsi grotesca i kitsch. Un espectacle de creació amb la fusió de ballet clàssic i flamenc tan característica dels treballs de Sol Picó.

Una trobada entre la ballarina i coreògrafa brasilera resident a Madrid Poliana Lima i la bailaora de flamenc britànica resident a Sevilla, Yinka Esi Graves.

La Pasión una història carregada de tradició i emoció de la mà d’una de les escoles de flamenc amb més projecció, sota el prestigiòs segell de Paca García. Un espectacle únic combina flamenc, dansa i cant en diverses modalitats, fusionant diferents expressions artístiques per oferir una experiència completa i commovedora.

A Umuko, Dorothée Munyaneza convida a cinc joves artistes de l’escena ruandesa que teixeixen el llegat del passat amb la reativitat i l’audàcia del futur. Dorothée Munyaneza se’n va anar però sempre va tornar, incansablement, a la seva terra mare. Va tornar per escoltar aquells que construeixen la Ruanda del demà, però que, tanmateix, no obliden: aquests “antics nounats”. Els reuneix sota l’umuko, on l’ahir i el demà es troben i relaten històries a través del cos, la poesia, la música i el cant.

Dos homes i una ràdio en directe en un vestuari, s’enfronten, desafien, combaten i se sedueixen.

Aquesta peça és una celebració de la vida plena de color, un espectacle de dansa salvatge, amè i enèrgic, ple d’humor i sensualitat.

Barbara Cappi presenta Platón se fue de escena, un solo de dansa contemporània que aborda la mort del filòsof com a metàfora de la pèrdua del pensament clàssic.

repertorioVELINE, de Gaia Pellegrini és un estudi coreogràfic que revisita l’imaginari de les coristes italianes des dels anys noranta fins avui per transformar-lo en un festeig lèsbic ple de tensió, seducció i ironia camp.

En el marc del festival Dansa Metropolitana, Rocío Molina, màxim exponent de la renovació del flamenc contemporani, presenta Calentamiento amb un grup de cantaoras el moment de preparació d’un espectacle. Amb la complicitat de Pablo Messiez i Niño de Elche.