Yolanda Fernández

“Generació de merda”, un musical que analitza de cap a peus la vida actual dels joves. Per exemple, a l’obra es diuen frases com “Son els més preparats però no els serveix de res“… Una veritat com un temple, no creieu? Bé, jo crec que l’obra a banda de mostrar un problema real (La crisis ha afectat a la majoria de joves espanyols), pretén posar-nos una mica en situació a tots perquè d’alguna manera prenguem consciència. És allò que diuen que fins que algú de fora no et canta les quaranta, tu no te’n adones realment de la gravetat del assumpte. Crec que és bastant fàcil identificar-te en algún dels arguments de l’obra, no cal que sigui en el tema […]

Resofocos és una comèdia temàtica sobre els canvis d’humor de diferents tipus de dones a partir del moment en el qual se’ls hi manifesta la menopausa. A l’obra es veu com el comportament de les quatre artistes canvia mentre afronten les diverses situacions quotidianes (visita a un supermercat, visita al gimnàs, a la perruqueria…). Humilment penso que el tema està tractat d’una manera molt cuidada, amb tocs d’humor molt bons. Penso que és una comèdia en la linea de Revista (amb números musicals inclosos i grans exageracions teatrals). A més a més, un punt a favor de l’obra (a part de que les actrius son reconegudíssimes), és la col·laboració que fa el presentador Carlos Sobera de mode virtual: A l’inici […]

El passat dijous vaig assistir a l’estrena de l’obra “La Fuerza del Destino” a Barcelona, un espectacle que conmemora la música del grup Mecano a través d’un viatge en metro (bona metàfora – “en destinació a”…). És un concert amb música en directe que repassa tots aquells grans èxits de la dècada dels 80 que d’alguna manera han format part de la nostre vida. Jo sempre he estat molt fan de la música de Mecano i de bones a primeres no era massa recíproca a veure aquesta funció… i menys després d’assistir en determinades ocasions a l’obra Hoy no me puedo levantar (éxit en tots els teatres d’arreu d’Espanya durant més de 7 anys). M’encanta Hoy no me puedo levantar… […]

Ahir vaig assistir a l’estrena de l’obra “La ratonera de Agatha Cristie” al Teatre Apolo. Abans de començar a parlar de la trama, voldria donar les gràcies a tota la Organització perquè, a part de donar-nos de beure i menjar a tots els assistents, s’ho varen currar molt amb els decorats del Hall (hi havia Photocall, Ambientació “terrorífica”…) i el personal extra que varen contractar per disfressar-se de “morts”. Us explico… potser estaves prenen-te una copa de cava a la barra del restaurant i et passava pel costat una minyona súper pàlida amb les mans plenes de sang… Com si estiguesis al túnel del terror, vaja! (però sense que t’espantin)… Per tant, en aquest sentit, els volia felicitar ja que […]

El passat divendres dia 7 de Febrer vaig tenir l’honor d’anar a la re-estrena de l’obra Babet, cuina a tres veus al Versus Teatre. Per posar-vos en situació… la funció transcorre en un petit restaurant d’èxit on s’hi “canten” receptes molt peculiars: Per exemple, ¿Com s’elabora la confiança? ¿I la venjança?. Doncs a Babet ho pots descobrir de la mà de la companyia Les Cot (l’Anna Ponces, la Maria Viñas i l’Elia Corral). Personalment crec que la idea de Babet és molt original i diferent al que estem acostumats a veure avui en dia en les altres obres musicals. Aquí no veurem com una parella s’enamora, no veurem grans escenografies (tot transcorre a la cuina de Babet), ni hi haurà […]