Xavier Quero

Fins no fa gaire, en uns temps en el que no tots els ciutadans portaven Internet a la seva butxaca, era habitual trobar-se amb homes d’una edat -relativament- avançada que portaven amb ells vells transistors en els quals sintonitzaven emissores on era habitual escoltar a la Concha Piquer, Juanita Reina o la gran Sara Montiel. Per a nosaltres, aquesta trobada sovint esdevenia com una mena de retrobament amb un membre oblidat de la nostra família, com un avi o tiet llunyà, que feia ja massa anys que havia fet les maletes i s’havia vingut cap aquí, però que encara enyorava la terra que l’havia vist nèixer i escoltava amb delit una música que li transportava a altres temps en els quals, presumiblement, la vida era molt més senzilla que no pas […]

L’any 1504 es va editar en diverses ciutats europees el llibre Mundus Novus, que recollia el viatge que va fer el cartògraf Albericus Vespuccius amb tres naus portugueses aquell nou món amb el qual s’havia trobat Colom. Doncs, i segons ens diu la història, ell volia trobar una ruta més ràpida per arribar a allò que s’anomenaven les Índies o les Antipodes, però es va trobar una altra cosa. I era tot un continent dels quals els europeus no havien ni ensumat, malgrat el mapa de Piri Reis o els possibles descobriments de Leif Eriksson. Per a un nou tractat de geografia que es va editar uns pocs anys després, es va decidir, des dels despatxos editorials, que el nou […]

El número final de Campanades de Boda de La Cubana, després de retransmetre’ns en un fals directe un casament a l’estil bollywood entre l’Índia i Catalunya, s’acomiadava amb una cançó que ens deia: “Com ens agrada fer teatre a tots plegats / i simular que som un altre disfressats. Fer veritat una mentida i portar una doble vida / que ens amagui de com som en realitat” que servia per a reflectir aquesta perniciosa necessitat humana de mentir per aparentar ser aquells qui no som, sovint com a mesura d’autoconservació, o de reflectir tots aquells anhels i desigs que, en certa manera, també ens podem portar a aquesta autoconservació per a no esdevenir folls. La fórmula, però, no és gens […]

Una de les cançons més hipnòtiques de Joy Division és Dead Souls. Aquesta obsessiva melodia fa referència en el seu títol a la novel·la Les ànimes mortes de l’ucraïnès Nikolai Gógol, en el que Txítxikov i un parell de criats seus recorren Rússia sencera comprant ànimes dels morts, que sovint, en ser un país tan gran i amb una burocràcia tan feixuga, era difícil donar de baixa del cens a aquells homes que ja els havien deixat. Txítxikov prometent alleujar la pressió fiscal dels terratinents amb problemes econòmics, s’ho manega per aconseguir un munt de documents de drets de propietat per poder aparentar ser més ric i poderós, comprant aquests drets per un preu gairebé simbòlic que el farà ser, […]

Dins del folklore japonès, aquelles criatures que escapen de la raó humana i que van més enllà del pla terrenal, s’anomenen yokai. La seva existència és la simple manifestació de què hi ha alguna cosa més enllà de la mateixa comprensió humana, i que no recau en nosaltres en jutjar les seves obres que, sovint, assumim com a malignes perquè nosaltres som els bons. I tot i que i dins d’aquest folklore hi ha un seguit d’esperits maliciosos, la majoria d’ells estan massa ocupats en els seus afers per a preocupar-se de l’opinió que poden tenir sobre aquests els mortals. D’entre les moltes manifestacions preternaturals d’aquests éssers, trobem les ningyo, que són meitat humanes i meitat peixos. Sovint aquestes ningyo […]