Xavier Quero

Va ser el gener del 1992 quan Atlantic Records va publicar el debut de la pianista nordamericana Tori Amos, Little Earthquakes (Petits terratrèmols). La irrupció en les llistes d’èxits d’una noia pèl-roja parlant-nos tant de depressió, sexualitat, culpa, plaer i de tots aquells terratrèmols que sacsegen la nostra vida i dels silencis que s’han mantingut durant anys fins a arribar el moment de parlar. Aquest era el cas -també- del segon single d’aquest àlbum: Silent All These Years (En silenci tots aquests anys), en la que Amos, no només ens deia com escoltava l’Anticrist cridant a la seva cuina i que el seu gos no mossegaria a ningú si s’estava quiet, i que sentia la seva veu tot i que […]

Si els vuitanta i començament dels noranta van ser camps on cultivar el Satanic Panic, els cinquanta i els seixanta van ser, sens dubte, els de l’Alien Panic (Terme del tot inventat per a aquest text). La llavor ja feia dècades que estava plantada, des dels vint amb la revista de Weird Tales i la d’Amazing Stories, on autors com Clark Ashton Smith, H.P. Lovecraft o en Robert E. Howard feien de la literatura pulp un culte on deus primigenis extraterrestres i humans d’eres prehistòriques s’enfrontessin a tota mena de criatures del tot irracionals. Va ser també, a finals de l’enrarida dècada dels trenta, on un astut Orson Welles va fer una adaptació radiofònica del clàssic The War of Worlds […]

Una de les cançons més venudes l’abril del 2013 va ser la de “Ding-Dong! The Witch is Dead” de la versió cinematogràfica i musical de 1939 The Wizard of Oz. El motiu de compra d’aquesta no va ser pas el rellançament de la pel·lícula ni res semblant. Si no els mateixos britànics, sentint-se habitants de Munchkinland, celebrant la mort de la qual va ser primera ministra conservadora entre 1979 i 1990. El que va començar com una broma en una plana de Facebook l’any 2007 es va acabar materialitzant el 2013 de reproduir ben alta aquesta cançó una vegada Thatcher deixés el seu recipient mortal i s’encomanés al Senyor. El que no va ser pas broma van ser les seves […]

Possiblement, el nostre món hauria estat molt diferent de l’absència de la Guerra Freda que dividí Europa, i per extensió el món, en dues parts. Estava en venda l’estabilitat d’Occident i de tots els seus països lacais, però també dues maneres ben diferents d’abraçar la societat i la seva economia. Que és, juntament amb el sexe, el motor del món. Va ser durant aquesta etapa i procurant de deixar enrere el fosc període de la Segona Guerra Mundial, quan aquest gènere literari, cosí germà del gènere negre, va viure el seu màxim apogeu. Doncs la ficció serví com a un camp de batalla ideològica més i, com a tota guerra, no s’admeten presoners. Si a la Unió Soviètica tenien Maksim […]

Trobem el naixement de la cultura drag o del cross-dressing com a tal en el darrer quart del segle XIX a Anglaterra. Almenys en aquesta accepció moderna d’intèrprets que a través de la fantasia i la mundanitat, transgredeixen els rols de gènere i creen un nou paradigma de com es conceben els homes i les dones d’aquell moment, passant del gènere de l’intèrpret a aquell desitjat. Tot el que es parla del món antic també ens ho sabem de memòria, així com la prohibició elisabetiana de la prohibició a les dones a escena ja ens la sabem, com és la shakespeariana entremaliadura de Twelft Night (Nit de Reis) així com la desconstrucció d’aquest d’Stoppard en el seu Shakespeare in Love. […]