Neus Mònico Fernández

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”. Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el […]

Després de l’agradable experiència viscuda durant la nostra primera visita al Balneari Maldà, tornem per descobrir quina ens han preparat els de la Cia Els Pirates Teatre amb el tema de l’educació. És un repàs teatral i divertit en forma de cabaret, sobre el que ha suposat l’ensenyament durant aquests trenta anys. Esqueixos en forma d’humor, amb un cert aire d’absurditat, on no hi falta cap detall: música, cançons, coreografies i interpretacions d’allò més divertides, que durant una bona estona et fan mantenir un somriure d’orella a orella. Tot comença i acaba en una banqueta d’una sauna amb els cinc personatges vestits amb un barnús de color vermell. Només amb alguns canvis de vestuari i una taula que va i […]

Tan sols quatre dies per poder veure el Carmina Burana de la Fura dels Baus. Sé que escric aquesta recomanació fora de temps, però penso que és interessant que en quedi constància d’aquest magnífic espectacle. Qui sap, si d’aquí a un temps, es torna a programar. Tenia moltes ganes de veure el muntatge que havien preparat La Fura dels Baus de la cantata de Carl Orff, Carmina Burana, així que no m’ho vaig pensar dues vegades per comprar les entrades. La Fura dels Baus és excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució i transgressió. La inquietud i la necessitat constant d’explorar noves tendències artístiques han fet que els seus espectacles tinguin un llenguatge, un estil i una estètica propis. Escenificar Carmina Burana […]

“Oda: una dona infernal” és una obra escrita pel dramaturg noruec Dag Nordgaard, dirigida pel director de cine i teatre Ferran Audí, que s’ha pogut veure només tres dies a la Sala Àtrium. -Haig de dir que m’ha agradat molt la posada en escena: mobles clàssics i barrocs amb corbes i detalles estil vintage, coixins de colors vius, estampats i vermells, una catifa d’estil àrab, una cheslong plena de coixins , un cavallet de pintor,…tot el necessari per recrear l’espai bohemi en el que vivia l’Oda. -Els efectes de llum han estat molt ben aconseguits en el transcurs de tota la representació. -La banda sonora que es pot escoltar, l’ha composat expressament per aquesta obra, la pianista i compositora sueca […]

Cabaret Victoria és un espectacle entre cabaret, revista teatral i vodevil, en definitiva, un d’aquells espectacles que en diem “divertimento” pel seu estil desenfadat i alegre. Divendres a la nit vam poder viatjar en el temps a la Sala Fènix. Ens vam retrobar amb grans personatges de la literatura fantàstica de S.XIX, com Allan Poe, Tesla, Baudelaire, Honoré de Balzac, Hoffman, Gogol, Rimbaud i Julio Verne. Un viatge en el temps, amb música en directe al piano, sota la direcció del polifacètic artista Pere Cabaret. Un viatge molt especial, ple de curiosos personatges, com el pirata Titania (Judit Alarcón), el pirata (Iván Giménez), una estranya nina-autòmata (Elena Visus), el maquiavèl·lic Monsieur Ídem al piano (Pere Cabaret), la increïble veu de la Winnie Houston […]