Miquel Gascon Baz

L’enfrontament entre una manera idealitzada de viure i fer Teatre i l’altre mes “comercial” esclata davant nostre…. es veritat que la gent cada cop mes, va al Teatre a veure els actors que veu per la Tele ??? …. es veritat que l’argument tan se’ls hi dona ??? … El Teatre per sobreviure… te que, d’alguna manera prostituir-se ??? Es just que el teatre comercial (el que veu la majoria), ensorri economicament el Teatre de text ? Una Companyia catalana (Cia Sargantana), que lluita amb totes les seves forces per crear i produir el veritable Teatre, sense mitjans de promoció… únicament amb el treball ben fet i a l’espera de que funcioni el “boca orella” dels que han tingut la […]

El mes important es el missatge (molt clar) de Xavier Albertí de què la nova direcció aposta per totes les Arts escèniques i no únicament pel Teatre. Va voler canviar així el presentació/venda de temporada que cada any feia l’anterior director. Chapeau !!! Però malauradament l’espectacle es molt desigual amb molts alts i baixos… Fluixa inauguració de temporada El director artístic del TNC, Xavier Albertí, es va involucrar fins al fons en aquesta proposta, amb tota la seva il·lusió i entusiasme. Xavier Albertí disfressat de “directora d’orquestra” el millor del espectacle.

Últimament alguns autors, es creuen que tan sols amb un nom ja reconegut en el mon del Teatre, fent qualsevol cosa, és mes que suficient per tal de què el public acudeixi en massa deixant a taquilla els seus calerons….. i encara mes fàcil de vendre el producte si l’autoria/direcció queda repartida entre varios autors mes o menys coneguts. La suma de 3 autors/directors coneguts NO garanteix un bon resultat. Recomano retirar l’obra d’immediat i revisar-la en profunditat. Algunes bones interpretacions llastades per una direcció inexistent.

L’estudi minuciós dels personatges que realitza el seu l’autor/director JORGE HUGO MARÍN, és per sucar-hi pa.. Al mateix temps, les interpretacions de la Companyia Colombiana “LA MALDITA VANIDAD” és de les millors que he vist en aquests últims anys, especialment els de dos del seus actors, en JUAN MANUEL LENIS i ELLA BECERRA. Per tal de que us feu una idea, la trilogia de la que forma part aquesta obra… “Sobre Algunos Asuntos de Familia”, ha estat convidada a una vintena de Festivals de tot el mon. No us perdeu aquesta experiència teatral…. espavileu a comprar les entrades…., però ja !!! per una de les 5 sessions que resten encara..

Una petita obra d’una història propera i actual, que podria passar a qualsevol bar a prop de casa nostra i que l’autor situa al nostre barri de Gràcia. Tan sols 5 personatges, quatre presents a escena i un al que mai coneixerem (ni fa falta)…. situacions de desamor i d’amor, tractats amb extrema tendresa… dos amors impossibles que vivim a traves de situacions que ens fan riure, però que en realitat son força tràgiques. M’agrada aquesta obra de Sergi Manel Alonso, per què parla de nosaltres, de la gent corrent i veus totes les situacions properes i naturals. Teatre contemporani del que m’agrada. Magnifica la interpretació de Gorka Lasaosa. Com totes les produccions de Sala FlyHard, molt recomanable.