Magui Alba

  La Rambla de les Floristes és l’obra amb la qual el Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada 2019/20. Aquest conegut text de Josep Maria de Sagarra descriu com la famosa i estimada Rambla barcelonina és un lloc ple de vida i històries. Jordi Prat i Coll agafa la batuta de direcció i porta el carrer descrit per Sagarra dalt d’un escenari amb un to modern però sense perdre l’essència clàssica dels versos de l’autor. Aquesta obra em recorda a un conte, una història dolça, tendre, que t’expliquen al llit abans d’anar a dormir i t’acaricia, omplint d’amor els teus pensaments. Això ocorre gràcies a la cuidada i delicada escenografia que trobem a escena, obra de Laura Clos, han […]

Els grans monòlegs teatrals solen ser petites delícies que t’abrigallen creant un diàleg molt pròxim. Cinco horas con Mario és un exemple perfecte tant per l’impecable treball de direcció de Josefina Molina com per la delicadesa i la solvència amb la qual Lola Herrera s’asseu al costat de Mario i ens explica molt més que les seves intimitats. Aquest conegut text literari ha recorregut en la seva versió de posada en escena més de quaranta anys, i poder tenir l’oportunitat de veure-ho és una gran fortuna pels joves. Aquest text permet endinsar-se de forma quotidiana en el dia a dia d’un temps que no és tan llunyà com sembla. L’escenografia, pràcticament innecessària, permet posar tot el focus en el domini […]

Vaig sortir fascinada, amb el que vaig veure, i sobretot amb el que vaig sentir amb aquest magistral text de Jean Benoît Patricot mereixedor dels millors premis. El teatre de sala petita sempre promet, permet crear una màgia i connexió especial amb el públic, però, si a més tracta un tema que, per sort, ja acostumem a veure sovint representat, tan necessari de visibilitzar, fa que l’emoció i els sentiments arribin a flor de pell. Quan un text és tan potent, no necessita més que el talent de dos actors i una banqueta de fusta per remoure de la manera en què ho fa aquesta crua història d’abús. Una obra que recorre un dolorós i punyent camí moral per l’espectador […]

Estem tan acostumats a prioritzar la vista a l’hora de valorar un espectacle que resulta realment sorprenent el repte d’endinsar-se en aquesta proposta de teatre en la completa foscor. Es tracta d’una experiència sensorial, et proposen entrar a la sala totalment a les fosques, agafat a les espatlles del públic fins a arribar a les butaques, i un cop dins, estar disposat a deixar-se portar. Una sèrie de sons, olors, i músiques gravades i en directe es van succeint durant 45 minuts, sense paraules, sense imatges, més que les que s’apareixen al teu cap a causa de l’associació que fem dels sons que escoltem. En aquesta proposta tan interessant teatralment parlant, he trobat a faltar un petit context, una història […]

Albert Quesada presenta un muntatge on té com a objectiu portar el flamenc a l’extrem de les diferents modalitats de la dansa. A Flamingos, veiem com aquest ball tradicional és extrapolable a qualsevol modalitat i, a més, hi està present, tal vegada de forma subtil, però allà el trobem, callat, calmat o gemegant. Una professionalitat i disciplina en els moviments dels intèrprets que et remouen i et transporten per diferents mons, tots lligats al que creiem que només podem trobar a Andalusia, però, precisament, Quesada demostra com el flamenc és un ésser viu víric, que es contagia i s’endinsa dins tot el que troba al seu pas.