Iván F. Mula

Des que Oriol Broggi va dirigir el seu ja mític muntatge d’Incendis a la Biblioteca de Catalunya, el dramaturg libanès Wajda Mouawad s’ha convertit en un habitual de la cartellera de Barcelona, fins al punt que, gairebé, hem pogut veure totes les seves obres representades. És difícil trobar un autor contemporani que continuï apostant per la tragèdia i ho faci des d’una mirada tan d’avui. També és interessant observar com els seus textos han connectat d’una manera tan intensa amb el públic català. Veient Germanes, un s’adona que la clau pot estar en la forma en la qual l’escriptor ens parla del dolor. Un dolor relacionat amb la pèrdua, la soledat i la família que la societat actual (alienats com […]

Malgrat que, potser, no és tan conegut com es mereix, Només la fi del món és un text deliciós, commovedor, profund i també mític per la mort prematura del seu jove autor francès en fatal consonància amb el tema principal d’aquesta obra. Cal una sensibilitat i delicadesa especials per posar en escena la proposta de Jean-Luc Lagarce i, en aquest sentit, podem dir que la gent de La Perla d’això en saben bastant. El muntatge dirigit per Oriol Broggi opta per elevar la història, moure-la en un to un pèl eteri que entronca amb la seva poètica i el seu existencialisme de forma molt orgànica però la fa també més exigent. Així és com els actors i actrius troben el […]

Si una cosa podem dir d’un espectacle com Cobertura, és que no enganya a ningú. El duet còmic format per Clara Segura i Bruno Oro, amb una complicitat escènica que es remunta als inicis de la seva trajectòria, ofereix un humor absurd marca de la casa que ja ens havien mostrat als seus primers espectacles i a la sèrie de televisió Vinagre. Hi haurà un públic que connectarà immediatament amb aquest univers esbojarrat de personatges i gaudirà d’allò més… i un altre que no. Però això, en realitat, no és culpa de la qualitat del xou. L’humor és una cosa molt personal. Els gags, en aquest cas, estan embastats amb la història d’una parella (un director de cinema i una […]

Sempre és interessant trobar-se amb obres de text poc convencionals sense necessitat de fer el salt a espectacles de l’escena híbrida. En el cas de Decadència, el primer que crida l’atenció són els seus diàlegs escrits en un vers molt florit, molt clàssic, i a la vegada ple d’ironia britànica, sense caure en la paròdia, però omplint la seva bellesa formal d’una truculència i un flaire a vici força curiós. En aquest sentit, la traducció a càrrec de Neus Bonilla i Carme Camacho del text original en anglès de Steven Berkoff, tenint en compte la dificultat de la mètrica i la rima, és, veritablement, per treure’s el barret. La proposta sembla ser una mena de sàtira sobre la burgesia, els […]

La mort és un tema que mai ve de gust com a espectador. No obstant això, és tan inevitable de tractar en la ficció com d’esquivar a la vida real. És precisament aquesta una de les claus del nou espectacle dirigit per Àlex Rigola: una corprenedora escenificació de diàlegs de la vida real d’un moment familiar on la mort és tan present com la vida. Aquestes converses on l’actriu Alba Pujol parla amb el seu pare malalt terminal de càncer de pulmó, representades en escena per ella mateixa i l’actor Pep Cruz (encarnant al pare), tenen una força escènica i tanta veritat que commociona. La proposta juga (amb tacte) amb un material molt delicat com personal que, en un inici, […]