Iván F. Mula

Presentar l’adaptació teatral d’una novel·la d’Alessandro Baricco ja suposa un repte prou arriscat com per valorar positivament el treball d’Ivan Padilla i el seu particular Oceà. L’obra és un compendi de personatges emocionalment extravagants que habiten a una fonda a la vora del mar i allunyada del món. Com l’oceà mateix, immens, inabastable, temible i bell, és l’univers personal de totes aquestes persones més o menys turmentades que s’ofeguen en les seves pors, misteris i insatisfaccions. La bona feina de tots els actors i les actrius salven l’espectacle, aconseguint realment commoure l’espectador en moments puntuals de gran intensitat interpretativa. L’altra punt fort d’Oceà és la música en directe del pianista Cels Campos que atorga l’atmosfera perfecta per un viatge tan […]

Una de les principals diferències entre una sitcom televisiva i una obra de teatre escau en el tractament que el creador dóna als seus protagonistes. Mentre que un dramaturg té l’obligació d’escriure uns personatges amb profunditat, plens de matisos i contradiccions, amb un recorregut emocional i una evolució que els faci diferents al final de la història, els guionistes d’una comèdia de situació televisiva no tenen més remei que renunciar a tota aquesta sofisticació psicològica per raons del propi format. Quan es tracta d’una sèrie, no es treballa amb personatges sinó amb “tipus”, models prefixats amb trets fàcils de reconèixer per l’espectador que no canvien mai al llarg de temporades i temporades, com un motor fabricat per aguantar un llarg […]

Una de les propostes teatrals que millor funcionen durant l’època estival és l’humor i, a vegades, d’entre tanta oferta, no és pas fàcil escollir. La cocina de los monólogos el rethorno és, en aquest cas, una aposta segura. L’experiència a dalt dels escenaris de Toni Moog i Albert Boira combina a la perfecció amb l’enginy explosiu i hilarant d’Eva Cabezas que, a més, és el contrapunt perfecte per equilibrar l’espectacle. Cal destacar també l’adaptació del Stand Up Comedy a un format més teatral, utilitzant elements escenogràfics, participació del públic, jocs d’improvisació, entre altres novetats, que donen al conjunt un sentit més complet i deixen, sens dubte, l’espectador molt més satisfet del que ha vist.

Assistir a una representació de Desig Jam és més aviat enfrontar-se a un experiment que no pas a una obra de teatre com a tal. Es tracta de vuit històries creades per vuit autors i vuit actors diferents durant la VII edició de l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett (juliol 2012) que va orquestrar el director, dramaturg i cineasta Neil LaBute. Tractant-se d’una proposta com aquesta, és inevitable que el conjunt sigui molt desigual (alguns dels monòlegs són brillants, però d’altres no tant). No obstant això, sorprèn veure l’impecable treball dels actors i les actrius que fan brillar amb les seves interpretacions de primer nivell cadascun dels textos, alguns fins i tot millorant-los, i traient suc de cada petit detall. Ells i elles fan que valgui la pena assistir […]

Ja fa uns anys que el teatre argentí va aterrar a la nostra ciutat de la mà, principalment, de Javier Daulte, entre d’altres autors i directors, causant un gran impacte i entusiasmant pel seu realisme, ritme i sentit del humor. Després de tan de temps, El loco i la camisa demostra que aquest innovador i fresc savoir-faire bonaerense va arribar per quedar-s’hi. Tant el text com la posada en escena de Nelson Valente destil·len una tendresa i un dolor tan autèntic que espanta. Jugant amb idees clàssiques com la del boig que diu veritats, presenciem una hiperrealista successió de moments quotidians d’una família que ens farà riure i plorar com si fos la nostra, i ens deixarà garrativats amb un […]