Tot el que necessites per anar al teatre

La vida pornogràfica: Els límits de la privacitat

La vida pornogràfica
6/04/2021

Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’ús que en fem d’elles ha generat nous dilemes ètics que està molt bé que el teatre abordi. La vida pornogràfica, en aquest cas, explora un interessantíssim punt de partida: ¿és lícit gravar els moments de la vida d’un fill (fins i tot els més íntims) per tenir-los com a record? Aquest plantejament genera un conflicte dialèctic fascinant que oscil·la entre la discussió moral, l’humor negre i un costumisme familiar tan real que incomoda. Principalment, Carles Mallol, que ja va estrenar Mata el teu alumne també a la Sala Flyhard, ha encertat de ple en aquest tema que no té una resposta clara, però que, portat a l’extrem, aconsegueix qüestionar moltes de les pràctiques que ja fa temps que tenim normalitzades. Fins a quin punt té sentit, en realitat, voler immortalitzar tots els nostres records? No és més important viure el moment que voler enregistrar-lo?

Sense caure en la demagògia, l’autor inspecciona, de pas, les relacions de parella i paternofilials, amb un trio protagonista (Pepo Blasco, Patrícia Bargalló i Pablo Hernández) divertits, naturals i molt creïbles com a matrimoni i fill. La direcció de Gorka Lasaosa és conscient que ha d’estar al servei d’un text àgil i efectiu i, per tant, posa tota la seva atenció, molt encertadament, en els petits detalls i el lluïment dels intèrprets. En definitiva, es tracta d’una peça entretinguda i profunda que sap exposar de manera senzilla i lúdica un tema complex, sense estalviar-li la mala llet. Ja l’espectador extraurà, si vol, les seves pròpies conclusions, ja que, el muntatge es queda una mica al marge d’establir una tesi concreta. Això, en realitat, es pot considerar una virtut, en temps on caure en el pamflet s’ha convertit en una tendència, malauradament, massa habitual.

← Tornar a La vida pornogràfica