Algunes vegades, poder gaudir d’unes bones interpretacions és suficient per fer que un espectacle valgui la pena. Aquest és una mica el cas de Talking Heads, un muntatge basat en un text que, originalment, no va ser concebut com a obra de teatre. En realitat, es tracta de la suma de tres monòlegs (d’un total de dotze) que el dramaturg Alan Bennet (Els nois d’història) va escriure per una sèrie de la BBC entre finals dels anys 80 i els 90. No obstant això, la proposta serveix, escènicament, com a vehicle de lluïment per tres grans veteranes de la interpretació. És així com l’Imma Colomer, la Lurdes Barba i la Lina Lambert ens endinsen en tres històries plenes d’acidesa, un humor tragicòmic brillant i la profunditat, els matisos i la melancolia de temes tan universals com la mort, la malaltia, la religió, la culpa o la soledat. Cadascuna amb el seu personatge i el seu petit univers, resulta tota una delícia acompanyar-les en els seus respectius viatges, plens de girs sorprenents i idees enginyoses. Cert és que la posada en escena és senzilla i el conjunt forma una antologia un pèl aleatòria, però això no impedeix que el públic s’emporti un bon grapat de grans moments i la sensació d’haver assistit a una classe magistral d’art dramàtic. Tant de bo no calgués remarcar això, però encara avui toca celebrar veure una peça on tres actrius de més de 50 anys són les protagonistes de la història. Si a més, els acompanya una alta qualitat narrativa, la celebració és doble.
Enllaç copiat!