La fragilitat dels vincles

De totes les opcions dramatúrgiques possibles a l’hora d’explicar una història, la que proposa La grieta, entre animales salvajes és una de les més originals de les que hem vist en molt de temps sobre els nostres escenaris. Com indica el seu títol, l’obra planteja una estructura narrativa en forma d’esquerda, obrint camins que no tenen continuïtat, mentre la trama central avança cap al trencament total. En aquest sentit, Concha Milla ha optat per una direcció efectiva, centrant l’atenció en els seus personatges que són, realment, el cor de l’espectacle. Per aquest motiu, és important destacar el bon enteniment que demostren els tres intèrprets: Cristina Serrano, Rafa Delacroix i Javier López. La seva bona connexió és la base per fer versemblant l’amistat d’aquest trio que, al llarg de l’espectacle, s’anirà posant a prova de diferents maneres. Al final, connectant forma i contingut, el muntatge parla de vincles que s’esquarteren i, per aquesta raó, la metàfora de l’esquerda resulta tan poderosa, perquè il·lustra a la perfecció la fragilitat de les relacions humanes. Com subratlla la seva misteriosa atmosfera, el perill pot estar tant allà fora com a dins nostre, i això és una cosa que la peça té molt clara en tot moment i la juga fins a les últimes conseqüències.