Iván F. Mula

L’any 1948, George Orwell va escriure la novel·la de ciència-ficció, probablement, més lúcida i visionaria de tot el segle XX. El fet és que, no per casualitat, la va titular 1984, invertint les dues darreres xifres de l’any en que la va crear. Les històries futuristes, contràriament al que s’acostuma a pensar, no parlen del futur sinó del moment present en que són concebudes. A través de l’exageració i el pessimisme, intenten fer una radiografia dels mals de la seva època, projectant-los en una versió avançada d’ells mateixos. La grandesa de 1984 és la sorprenent clarividència d’Orwell a l’hora d’assenyalar els punts més foscos de la seva societat. Molt marcat pels totalitarismes dels anys quaranta, tan gran va ser el […]

Després de més 10 anys representant La apoteosis necia, l’espectacle amb que va començar al món dels monòlegs, Berto Romero, per fi, ha fet el pas endavant d’estrenar un nou xou. Berto Romero sigue con nosotros neix de la necessitat del còmic de parlar de temes més propers a la seva realitat actual que, amb el pas del temps, ha canviat i molt. El que ara ens presenta és un text farcit d’originalitat i bons acudits, amb la novetat de veure una faceta més madura de l’humorista. Qüestions com la paternitat, la crisi dels trenta (gairebé quaranta) o la mort li serveixen, com ja ha fet altres vegades, per reflexionar amb tendresa sobre el patetisme existencial i els aspectes més […]

Molts filòsofs al llarg dels segles s’han interessat pel malestar de l’home en tant que ésser social i polític, i els seus problemes existencials envers la injustícia i el dolor dels seus semblants. En aquesta mateixa línea transcendental, Josep Maria Miró torna a agitar els pilars més bàsics de la realitat que ens envolta amb un total d’onze escenes inquietants, incòmodes i intencionadament incomplertes. L’autor de El principi d’Arquímedes situa a quatre personatges (dues parelles) en l’hotel d’un país postcolonial i volgudament indeterminat en el mig d’una revolta ciutadana, per fer una introspecció emocional sobre la violència. L’agressivitat afectiva dels protagonistes és evident des de la primera escena. La necessitat de romandre reclosos en aquest espai aliè els obliga a […]

El circ, com a disciplina teatral, sempre amb un punt festiu i irreverent, té el perill de caure, moltes vegades, en l’artifici, la superficialitat i un excés d’externalització d’un contingut no sempre prou ric. Afortunadament, aquest no és el cas de l’excel·lent espectacle anomenat: AAART! L’obra dirigida per Xavier Erra és el típic exemple diametralment oposat a les possibles carències abans mencionades. En aquest cas, el show compta amb totes les virtuts del millor circ però també amb una sensibilitat especial i una elegància francament molt emotives. La mà del director, també escenògraf i autor de la idea original, és d’un bon gust poc habitual. El context artístic on es mouen els acròbates, contorsionistes, malabaristes, equilibristes i actors (brillants tots […]

El món de la copla que, injustament, s’acostuma associar al règim franquista, rep a Ojos verdes l’homenatge que es mereix a través de la figura de Miguel de Molina. Escrit i dirigit per Marc Vilavella, l’espectacle, que s’acomiada aquesta temporada dels escenaris després de set anys, és un emotiu viatge musical per la història d’Espanya, des de la República, la Guerra Civil, fins la dictadura. Vilavella encarna al cantant malagueny amb una honestedat i carisma excepcionals, dotant de la sensibilitat necessària, la ràbia, la tristesa o el goig a cadascuna de les cançons. D’aquesta manera, l’obra fa servir de forma intel·ligent la vida de Miguel de Molina per retratar l’alt preu que molts van haver de pagar per defensar la […]