Gema Moraleda

Deia Rigola al Kosmopolis de l’any passat que Bolaño fa poesia quan fa prosa. No li falta raó, els textos de Bolaño tenen una música especial, una forma de narrar hipnòtica, un ritme que t’acompanya temps després d’haver-los llegit… Però no és menys cert que l’Àlex Rigola enten l’autor xil·lè i és capaç de donar vida als seus textos com si fossin propis. La gran habilitat que va mostrar amb l’adaptació de 2666 torna intacta en aquesta El policía de las ratas, on s’acompanya de dos dels seus actors fetitxe, Joan Carreras i Andreu Benito, per rematar la feina i no deixar res a l’atzar. El resultat és un muntatge emocionant, que t’encongeix el cor i et fascina. Un altre imprescindible […]

Goodbye Barcelona tracta un tema interessant i emocionant de la història recent (la participació de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola) amb un enfoc original, més que res perquè ens ve de Gran Bretanya. Malgrat tot, no podem parlar d’un musical especialment espectacular o memorable. El muntatge i les interpretacions són correctes i el llibret també, però a mi no va aconseguir emocionar-me. Un argument massa previsible (fins i tot per a un musical), uns personatges una mica plans i una direcció poc arriscada tenen com a resultat un muntatge correcte, res més. Tanmateix, com a aficionada al génere, celebro la presència de musicals a la cartellera i, si vosaltres també ho sou, passareu una bona estona. Més informació

Aquesta recomanació té 5 manetes perquè no en puc posar deu. La nit just abans dels boscos és un teatre tan cru, tan directe i tan proper que se’m fa molt difícil mesurar-lo amb la mateixa escala que altres espectacles. Es pot resumir en una única frase: S’ha de veure. Poquísimes vegades trobareu un actor com l’Òscar Muñoz. Poques vegades veureu una interpretació tan bèstia, tan kamikaze, tan nua i tan potent. Un magnífic text de Koltès i un actor que et mira als ulls. Aquesta vegada no hi ha res més. Aquesta vegada no cal res més. Més informació…

Veure en escena i ben d’aprop a dos actors de la talla de Lluís Soler i Xavier Ripoll ja hauria de ser motiu suficient per anar a veure aquesta obra. Si a més afegim un text incòmode, psicològic i fascinant i una direcció i posada en escena d’allò més encertades, se’ns acaben els arguments per no sortir corrents a comprar una entrada. El que trobarem són dues de les millors interpretacions que he vist darrerament sobre un escenari de Barcelona. Un muntatge que fascina i et talla la respiració més d’una vegada i que et deixa amb ganes de repetir. Més informació…

És difícil que una única obra aconsegueixi emocionar, fer riure i fer plorar, tot alhora. Però A la ville de… Barcelona té precisament aquesta virtut. Un mosaic de moments i personatges, poesia i cançons que ens recorda constantment per què ens enamora (i, tanmateix, no podem evitar odiar de tot cor) aquesta ciutat. Amb un text impecable, dinàmic i original i unes interpretacions molt encertades, aquesta obra és del tot imprescindible per a qualsevol barceloní (o aspirant) addicte a la ciutat i a la fauna que l’habita. Una declaració d’amor en tota regla que es gaudeix de principi a fi. Més informació…