Gema Moraleda

Un enemic del poble és una d’aquelles obres que et recorden el poc que canviem els humans amb el pas del temps. Amb més d’un segle d’antiguitat, podríem pensar que l’obra va ser escrita abans d’ahir. Un magnífic Pere Arquillué interpreta el doctor Stockmann, un home que només comet un delicte: defensar la veritat sense tenir en compte les conseqüències. I, és clar, quan la veritat és incòmoda és fàcil que les forces vives et vinguin a recordar que el que fas perjudica el bé comú (especialment el seu, és clar). Amb una direcció arriscada, una escenografia sorprenent al principi però molt versàtil i adient a mida que passen els minuts i uns actors en estat de gràcia (penso especialment […]

Traduccions – Translations és una petita obra d’art. Una d’aquelles obres que d’una manera aparentment senzilla va teixint un argument complex i deliciós que ens parla de nosaltres mateixos. La incomunicació, la identitat, la memòria, la tradició, les relacions de poder, l’amor, l’arrelament, tot això i molts altres temes desfilen davant dels nostres ulls de la mà de personatges inoblidables interpretats per un repartiment totalment entregat. Un text que es cou a foc lent durant gairebé tres hores i que, en acabar, et deixa amb el cor encongit i el cap a mil per hora. Tot un plaer pels sentits i un altre encert de laperla29. Més informació

La gran duquessa de Gerolstein va ser la meva primera opereta. Mai no n’havia vist cap i he de dir que la vaig gaudir molt. Al cap i a la fi, no és pas tant diferent d’un musical (de fet, l’òpera buffa i el musical són parents). A La gran duquessa de Gerolstein trobem un argument de comèdia estripada, unes cançons memorables, una posada en escena original i molt ben trobada, i un planter d’actors preparats que s’atreveixen a cantar sense micros i acompanyats només d’un piano (o un acordió). Francament, quan vaig entrar al teatre no sabia què esperar, però vaig sortir-ne entusiasmada. Un muntatge molt recomanable en tots els sentits. Us sorprendrà. Més informació

Qui pensi que Germans de sang és un d’aquells musicals faraònics que només funcionen en grans teatres, s’equivoca. Qui cregui que ha passat de moda, s’equivoca també. I qui pugui sospitar que un muntatge així se sosté només sobre les espatlles d’un únic actor comet un error imperdonable. Germans de sang és molt més que la suma de les seves parts i, en aquest cas, té tots els números per tornar a convertir-se en un clàssic. Ricard Reguant li ha fet un rentat de cara al seu èxit de 1994 per a conservar-ne l’essència. Un piano, arranjaments senzills i unes protagonistes femenines que brillen amb llum pròpia. Virgínia Martínez i Isa Mateu conformen una parella Johnstone-Lyons ideal i emocionen fins […]

Fa més d’un any que vaig anar a veure Sé de un lugar. Jo la vaig gaudir al Teatre Romea, però no tinc cap mena de dubte que, es vegi on es vegi, aquest text continuarà sent una delícia. El secret són els seus personatges, una parella que es fa estimar des del primer moment. Identificar-se amb el que fan i amb el que diuen és d’allò més fàcil. No emocionar-se és impossible. Una d’aquelles obres que miraries una vegada i una altra… Més informació