Fritz Zepunt

Magnetismes és un conjunt d’històries creuades amb tanta habilitat i sentit del tempo que fan que el gran treball dramatúrgic (de vegades brillant) passi desapercebut: primer gran encert. D’una manera divertida no exempta de dramatisme, Elisenda Guiu construeix una xarxa d’amors i desamors, per posar sobre la taula la capacitat/incapacitat de certs individus per prendre decisions i les raons que intervenen en aquest procés: covardia, desesperació, ceguesa, inèrcia…  La direcció de Pepa Fluvià feta a mida i al servei del text és el segon gran encert. El tercer, i a la alçada dels altres, és la interpretació d’un grup d’actors i actrius que fan que en tot moment et creguis el que passa. Vull ressaltar, especialment, la bona feina de Ruth Llopis […]

Aparentment és la historia d’un escriptor fracassat i de la seva xicota: nihilista, sanguinària i prostituta ocasional.  Mentre ell va escrivint una historia de gènere negre, ella el va arrossegant cap una carrera delictiva. Hi ha molts moments en què no saps en quina dimensió estàs: real, narrativa o amfetamínica. Un exercici d’atenció constant que el públic no pot eludir. Ni vol! Al cap de 80 minuts nomes tens una cosa clara: Has vist un gran espectacle. Claudia Benito i Nao Albet posen cos i ànima a un text de Bolaño/Garcia Porta i ho fan d’una manera excel·lent, Felix Pons n’és el culpable. No se la perdin i, un cop l’hagin vist, intentin resoldre’m aquest dubte: Existeix Ana Ríos Ricardi?

Harket (Protocolo) ens narra la historia de la convivència entre Cristina Harket i Map#2 (sistema de intel·ligència artificial) en un búnquer, on el professor Harket ha tancat la seva filla per fer un experiment científic. Alguna cosa surt malament i això genera una crisi entre Cristina i Map. Una crisi que va creixent d’una manera intel·ligent i que jugant amb elements com la confiança, la traïció, la seguretat, la llibertat, l’excés de cel… ens porten a un desenllaç més humà que científic  (justificat en una pinzellada quàntica tan agafada pels pèls com innecessària) i que té mes a veure amb el lliure albir que amb elements tradicionalment vinculats a la ciència-ficció. Gran posada en escena de Juan Pablo Mendiola, brillant […]

Víctor Álvaro serà el gran culpable que el 1984 que es representa a l’Almeria Teatre, acabi sent un dels èxits de la temporada. No li resto mèrits dient que treballa amb molt bon material (Orwell/Sullivan/Baulenas), perquè la posada en escena és a l’alçada del text, de l’adaptació i de la traducció. Està al mateix nivell un repartiment que sap des del primer minut entendre la proposta coreogràfica i que va guanyant pes a mida i mesura que va avançant l’espectacle. Vull ressaltar el bon treball d’Andreu Rifé, que la posada en escena redueix, pràcticament, a un bust parlant i que, tot i així, construeix un personatge versemblant, per humà i contradictori. Carles Canut, sicari de luxe del Gran Germà, faria […]

Amb una història ben senzilla (pensada per a un públic familiar), els artistes del 18è Circ d’Hivern van lligant els seus quadres amb els d’un museu imaginari on la dramatúrgia els ha perdut. En molts moments espectacular, en altres divertit, AAART! és sobretot un exercici de passió professional i tècnica (tan necessària com invisible, gràcies!!!) al servei de l’honradesa i la naturalitat. Agermanar Goya, Miró, Leonardo, Malevich, Schiele… amb la corda llisa, les acrobàcies, els equilibris, la roda Cyr… Sembla tan senzill quan has vist AAART!… No s’enganyin: cada minut d’espectacle vol moltes hores de feina. La recomano a tothom i, sobretot, a aquells que es pensen que el circ és allò de sempre. Es sorprendran!!! Espectacle familiar imprescindible per […]