Elsa Álvarez Forges

Creditors és un dels grans textos del dramaturg suec August Strindberg. Si heu vist La senyoreta Júlia, ja sigui al teatre o en la versió cinematogràfica que en va fer Liv Ullmann, protagonitzada per Jessica Chastain, heu de veure Creditors. A través de tres personatges que a poc a poc veiem com es configuren en un triangle amorós, assistim a una dissecció acurada i precisa de l’ànima humana, especialment de les nostres passions, ambicions i frustracions. L’obra, escrita l’any 1889, sembla que s’hagi escrit fa quatre dies. Com a la Casa de Nines, d’Ibsen, hi trobem una dona que malda per ser lliure, tot i que Tekla, a diferència de Nora, és coqueta i li agrada seduir. A l’Almeria Teatre, qui […]

Llibres per cremar és l’únic text teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, tot i que no és l’única obra seva que hem pogut veure a Barcelona. Fa uns anys, Lluís Soler i Xavier Ripoll en van escenificar la novel·la Cosmètica de l’enemic a la Sala Muntaner. Nothomb és una autora molt original que sempre furga en racons estranys i inexplorats de l’ànima humana. En el cas de Llibres per cremar (Les combustibles) proposa un dilema de vida o mort a propòsit del valor dels llibres. Quin o quins triaríem per cremar si necessitéssim combustible de manera inexorable? De quin o quins ens desfaríem primer? Aquest plantejament, tan cruel vist des de la comoditat, obliga els protagonistes a prioritzar […]

Elektra, quarta òpera de Richard Strauss, estrenada el 1909 a Dresden, és un títol poc representat al Liceu. Ara bé, és una obra que necessita quatre cantants de primera divisió per l’enorme dificultat dels papers, especialment el de la protagonista, la princesa Electra, filla d’Agamèmnon i Clitemnestra i germana de Crisòtemis i d’Orestes. El llibretista, Hugo von Hoffmansthal, es va basar en la tragèdia homònima de Sòfocles i presenta una dona obsessionada per un amor desmesurat cap al seu pare i per l’assassinat d’aquest a mans de la seva mare. En aquesta producció que es presenta al Liceu en cinc úniques funcions, les veus, d’autèntic luxe, són les d’Evelyn Herlitzius com a Elektra, Waltraud Meier com a Klytämnestra, Adrianne Pieczonka […]

Tots recordem la fantàstica interpretació d’Arte que van fer Josep Maria Flotats, Josep Maria Pou i Carlos Hipólito al teatre Tívoli ara fa uns quinze anys. El text de Yasmina Reza, brillant, incisiu i molt divertit, furga en les ferides de l’home contemporani: la solitud, la incomunicació i la incapacitat de ser entès. Escrita el 1994, vint-i-dos anys més tard l’obra no ha perdut ni un bri de vigència. En aquesta ocasió Art ha comptat amb dos dels pesos més pesants del teatre català: Pere Arquillué i Francesc Orella (abans de sortir a la televisió ja eren dos actors amb majúscula). Sense desmerèixer gens ni mica Lluís Villanueva, que juntament amb ells dos formen un trio que funciona amb la precisió d’un engranatge […]

Macbeth és la història de la cobdícia sense límits. Shakespeare hi va posar la lletra i Verdi la música. Entre tots dos aconsegueixen el retrat fascinant de dos personatges foscos, despietats i amb una set de poder insaciable. Macbeth i la seva dona, crèduls a ulls clucs dels vaticinis d’unes fetilleres, conspiraran per eliminar qualsevol que s’interposi en el camí al tron. El drama del rei d’Escòcia ha tingut moltes versions, d’entre les quals destaquen grans pel·lícules, com la de Roman Polanski, i evidentment, l’òpera homònima de Verdi. Enguany Macbeth ha inaugurat la temporada del Gran Teatre del Liceu, amb un repartiment estel·lar: el baríton francès Ludovic Tézier feia el rol protagonista i al seu costat la soprano Martina Serafin […]