Enguany el Grec té una estrena de luxe tant per la qualitat com per la raresa de la peça. El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, data de principis del segon mil·leni abans de Crist. Això vol dir abans de les epopeies homèriques i abans de la Bíblia. És a dir, que som davant del primer text literari de la humanitat. No és pas poca cosa. Per això només podia atrevir-s’hi Oriol Broggi, un savi que sempre ens obsequia amb textos d’una envergadura colossal.
El poema de Guilgamesh és la història d’un viatge, de la vida del rei d’Uruk a la recerca de respostes. Vol el poder sobre els homes, sobre la terra i sobre els déus. Per això quan ja ha aconseguit el poder terrenal, anhela la immortalitat. És a dir, Guilgamesh encarna els sentiments humans més universals: la voluntat de conèixer, el desig de poder i l’angoixa de deixar d’existir. Per això malgrat estar escrit fa milers d’anys, Guilgamesh ens continua interpel·lant perquè tots ens podem veure reflectits en els seus dubtes i les seves pors.
L’escenari del Teatre Grec ha estat un marc idoni per a aquest muntatge grandiós que compta amb un estol amplíssim d’actors de primer nivell. Com a protagonista, Ernest Villegas, Toni Gomila, David Vert, Màrcia Cisteró i Sergi Torrecilla encarnen Guilgamesh i els companys que va trobant durant el viatge. Però en papers secundaris hi tenim Marta Marco, Clara Segura i Lluís Soler, i darrere de tots ells, molts més actors i actrius són el poble d’Uruk. I tot l’espectacle està sempre envoltat d’una música de ressons antics, interpretada per Yannis Papaioannou.
Oriol Broggi, desafiant com sempre els cànons de la comercialitat, ens ofereix un text fundacional en una versió esplèndida i espectacular que va arrencar els aplaudiments d’un públic que omplia de gom a gom el Teatre Grec, amb les entrades exhaurides des de feia dies.