Eirene Ramos

Ojos Verdes ens parla de la lluita de moltes persones durant l’època de la república, guerra civil i dictadura d’Espanya a través dels ulls d’una persona, un artista que va defensar els seus drets fins que va ser obligat a l’exili: Miguel de Molina. Representat per un Marc Vilavella que realitza un gran treball damunt l’escenari, defensant amb força i mestratge la figura de l’artista, que passa per diferents moments vitals escenificats a través dels diferents temes musicals que se succeeixen a l’escenari. L’acompanyen Gracia Fernández, -recentment nominada a millor actriu de musical als Premis Butaca pel seu paper a Le Llaman Copla; Nacho Melús i Anaïs López; actors i cantants polifacètics, que completen el repertori i complementen la figura […]

Amurs, a love story ens explica, a través de la dansa i la música, una història d’amor d’una parella, ell i ella, que s’instal·len en una ciutat emmurallada, on viuen la seva vida, amb els seus moments àlgids, moments tràgics, moments de gelosia i desconfiança, i moments d’amor pur. A través de set artistes: dos cantants, quatre ballarins i una pianista, ens submergeixen en els sentiments més profunds d’aquesta parella, el cos i ànima de la qual estan separats físicament, ja que el cos està representat per dos dels ballarins i l’ànima pels dos cantants – actors. Un espectacle de teatre musical i dansa que se surt de la norma, del que estem acostumats a veure, però amb el qual […]

Marry Me a little, l’obra de Stephen Sondheim que es representa al Teatre Lliure de Montjuïc, és una obra sincera i d’alta qualitat musical. Ens parla de les vides de dues persones –noi i noia-, totalment normals, podríem ser qualsevol, que, atrapats pel ritme accelerat de la societat, no tenen temps per a l’amor, més enllà de somiar amb la persona ideal. Un musical en el qual es barregen solitud, por i amor, a través d’uns intèrprets – la Mone Teruel i en Toni Viñals- que “despullen” perfectament als seus personatges, ho donen tot en escena i això es percep molt d’a prop des del pati de butaques. La sensació és semblant a la que vaig tenir amb Over the […]