Que un títol tan mític com El Fantasma de la Ópera es pugui veure a Barcelona és un luxe. Un musical que manté intacta la majestuositat de la seva partitura: cada nota continua envoltant i emocionant, tot i que la història en si, vista avui, resulti en molts aspectes monstruosa. Per això, el que realment deslumbra per a mi és la part purament teatral i musical.
Ana Sanmartín brilla com a Christine amb una veu cristal·lina i una sensibilitat preciosa; Daniel Diges, en el paper del Fantasma, transmet vulnerabilitat i força a parts iguals; i Guido Balzaretti, com a Raoul, completa un trio protagonista impecable tant vocalment com interpretativament.
L’escenografia, més reduïda que la gran producció de Broadway, es veu compensada per l’encant del Teatre Tívoli, i els efectes de màgia i l’ambient de teatre encantat acaben d’immergir el públic en aquesta història.
Si mai no has vist El Fantasma de la Ópera, aquesta és una oportunitat magnífica: una versió amb veus extraordinàries, cuidada al detall i amb la força lírica que ha fet d’aquest musical un clàssic imprescindible.