Carles Armengol Gili

Alan podria estar a mig camí entre el teatre familiar, el musical de petit format i, fins i tot, el teatre divulgatiu per a adolescents. Potser té una mica de cada, tot i que també és teatre reivindicatiu i compromès. De fet, l’obra es basa en la vida d’Alan Montoliu, que es va treure la vida pels volts de Nadal del 2015 després de patir transfòbia a l’institut de Rubí on estudiava (no va ser l’únic centre escolar en el que va haver de patir bullying). El muntatge, per tant, té la clara voluntat de recordar la figura del noi i de denunciar la tremenda pressió social que va haver de suportar durant la seva curta vida. Però lluny de […]

El primer que hem de tenir en compte a l’anar a veure l’últim muntatge de les T de Teatre és que ens enfrontarem a una obra més conceptual que argumental. A l’igual que amb aquell Premis i càstigs de l’any 2015, la companyia s’arrisca a fer un teatre que no segueix les premisses més comercials i que busseja en conceptes com el teatre, la mort o l’educació. És cert que es parteix d’un lloc comú –un col·legi de nenes als anys setanta- i que els personatges tenen un lligam entre si, però l’estructura està pensada com a petits monòlegs individuals per acabar, finalment, en una mena d’exercici d’espiritisme que proporciona un final bellíssim… És una estructura que pot provocar certa […]

Hera es casa amb Zeus i ens convida a tots a la festa, juntament amb Afrodita, Dionís, Ares i Hades. Una reunió de divinitats que promet una festa eterna però que també amaga enganys, traïcions, infidelitats i lluites internes. Amb aquesta premissa, Marc Artigau ens vol parlar de l’abús de poder, i ja no només a la Grècia clàssica sinó també en els nostres dies… i a tots els nivells. És per això que es parla de xarxes socials i l’escenari es transforma en una sala de ball, ja des d’abans de l’entrada del públic. Com a totes les festes, a vegades la disbauxa s’excedeix i pot acabar arruïnant la nit. Aquí és potser l’excés de temes, idees i estils […]

Abans de res cal aplaudir la iniciativa d’una productora com Beon Entertainment,  que porta uns anys adaptant al gènere musical alguns dels més famosos bestsellers i personatges de la literatura mundial. Es van atrevir amb El médico, Antoine (basat en El Petit príncep) o ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, i aquesta temporada porten a Barcelona El tiempo entre costuras i, d’aquí a poques setmanes, La historia interminable. Però això no acaba aquí, perquè ja tenen en producció el que sembla, a priori, un muntatge musical quasi impossible: Los pilares de la tierra. La veritat és que d’ambició no els hi falta, i això és potser el que a vegades pot jugar tant a favor, com en contra. A favor, perquè […]

La productora teatral Sixto Paz (Pulmons, Història, Les coses excepcionals, Classe, etc) sempre ens porta obres que fomenten el debat a la sortida, que et sacsegen d’una manera o altra i que poques vegades tenen un missatge únic i absolut. Crec que Bèsties, de la britànica Monica Dolan, hi encaixa perfectament. L’autora planteja un cas realment polèmic –una nena de vuit anys li diu a la seva mare que vol posar-se pits- i a partir d’aquí no escatima en recursos dialèctics per criticar a una societat cada cop més sexualitzada, a uns mitjans de comunicació que jutgen abans de saber, a uns mecanismes socials que coarten però no rehabiliten… Potser es pren massa temps per justificar l’actitud de la mare, […]