Berta Cotrina Domingo

Un recorregut per la vida de Mozart representada a través del pare i fill: Roger i Joan Pera. Un toc familiar que congenia molt bé per destacar la relació intensa que Amadeus Mozart tenia amb el seu pare. Sergi Belbel, a través d’aquesta combinació de teatre i música aconsegueix apropar el compositor austríac a un públic més ampli, poc familiaritzat. Però tanmateix també aconsegueix fer un elogi a la seva immensa i complicada trajectòria. Saber per quins problemes o lloances estava passant en aquell moment fan viure més intensament les peces tocades per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Unes peces que a vegades queden curtes de durada per l’espectador. Són poques les funcions que es realitzaran d’aquesta tragicomèdia, una estona de […]

Projecte Ingenu ens planteja que passaria si Don Juan fos una dona? Amb quins ulls ens la mirarem? Quines serien les preocupacions?… Una combinació perfecte entre el teatre i l’audiovisual que dóna a l’espectador diferents punts de vista. A través de la proximitat que ens donen dues càmeres de vídeo Projecte Ingenu aconsegueix  apropar les emocions a l’espectador i aguditzar l’humor. Tu decideixes on mirar, tens el poder d’elegir quin és el teu punt de vista, una metàfora que també podem relacionar amb com decidim mirar a la figura de la dona Pantera, un personatge que personifica a moltes dones d’aquest món, i que per culpa dels perjudicis socials no poden ser elles mateixes de manera tranquil·la. L’aparició de Don […]

Podran anar passant els anys que l’amor sempre serà el punt de mira de tota la humanitat. Després de tu (living together…apart) ens planteja una convivència dins d’una mateixa casa un cop trencada una relació, sigui per falta de diners o perquè no en vols acabar de marxar. La constant insistència per part de la Laia de parlar amb la seva exparella i normalitzar una situació insòlita, fa que el Toni acabi explotant. Una confessió de totes aquelles coses que no van arribar a parlar, entrant als budells d’una relació. L’Elisenda Coll ens porta a un món actual, on fàcilment empatitzem amb tots els dubtes i problemes que tenen els protagonistes. La necessitat de tenir algú, de no sentir-nos sols, […]

Mari Luz Domínguez es capaç de transportar-nos a una comunitat de veïns pelna de dones, de totes les edats i ideologies. Un diàleg constant a diferents espais del veïnat, a  vegades a casa la Clara (la protagonista), d’altres al terrat estenent la roba, etc. Converses que giren al voltant de la vida d’una noia jove que té ganes de complir el seu somni. Des del meu punt de vista el guió a vegades es perd una mica, primer parla molt del seu somni i després és centren amb la seva parella, i just en aquell moment que reprèn el primer tema reacciones, i penses, ostres és veritat si l’obra anava del seu somni… Hi ha una falta de connexió entre […]

55 minuts per recordar les coses dolent que hi ha dins l’amor, cal que ens ho recordin? Perquè ens agrada escoltar cançons tristes quan no estem bé? És que ens volem enfonsar més? Que voleu dir-me que millor no enamorar-me mai més? Potser és qüestió de riure’t de tu mateix i reduir el teu drama.  Una posada en escena entre el monòleg i la performance. Dues persones absents de gènere, que ens parlen des del cervell i el cor sobre l’altra cara de l’amor. Difícil no empatitzar en moltes de les situacions que et plantegen, utilitzar el teatre per dir tot allò que a la realitat vas ser incapaç de fer. A vegades penso que aquesta obra serveix per empoderar-te, […]