Berta Cotrina Domingo

Les coreografies de Georgia Vardarou naixen de la investigació, una pregunta com a punt de partida. En Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? investiga la contextualització d’imatges a través del llenguatge de la dansa, la interacció d’una projecció amb un cos dansant. Però s’ha de delimitar, ja que qualsevol cosa podria ser projectada. En aquest cas l’artista es centra amb la pedra. Imatges en primer pla del seu relleu, construccions, paisatges, però sempre pedra. Allò més estàtic. Un joc entre l’efímer de la dansa i el perdurar de la roca. Una col·laboració amb l’artista visual David Bergé, on aconsegueixen transformar els moviments en una roca. Ballar el silenci, o fer del silenci […]

Una paret negra que ens fa de màscara. Una crítica de la societat a través de l’addicció del tabac. El tabac com a definició d’autodestrucció. No és només el fumar, sinó tots els residus que comporta… Una veu constant que et xiuxiueja a l’orella, com fa la nicotina als pulmons. Jona Brabo cera un paisatge sonor, posa en evidència la innecessitat de la imatge. Una veu sensual, que guanya en la foscor, una veu que només pot existir en el negra. Crear bellesa de la contaminació; i fa 21 dies que no fumo… Trobem l’èmfasi en la respiració, en els silencis, en l’anhel. Polipoesia sonora per fer humor crític. Una poesia que ens remet a la connotació romàntica del tabac […]

La família és una de les estructures més delicades i íntimes d’aquesta societat, amb coses bones i dolentes, de mil maneres diferents. Però, siguin com siguin, quan arriba el Nadal les famílies es reuneixen: han de ser dies feliços. L’espectacle Lo nuestro ens porta a la vesprada de la nit de Cap d’Any, d’una família obrera. Dia de deixar vicis, de marcar nous objectius… de fer balanç. Lo nuestro qüestiona com les classes socials afecten els desitjos que demanem, diferència els somnis entre grans i petits. Però aquesta separació en base què neix? Què significa somnis grans? Com es mesuren els somnis? Quins són més importants? No negarem que el diner facilita accedir alguns llocs, o al contrari dels protagonistes, […]

Perquè la pornografia és tant addictiva? Perquè les dones també som grans consumidores si sempre tenim el paper de submises?, moltes vegades poc identificat amb la realitat… Porn is on, descontextualitza la pornografia, ja que normalment es troba en un ordinador privat acompanyat de poca llum, un llit o un lavabo. Portar aquests temes al teatre ens planteja la necessitat que hi ha de parlar-ne, moltes vegades eclipsat per la vergonya i tabús que emmarca aquesta realitat. Una obra que neix a partir d’un treball de recerca documental i escènic, que ens dóna com a resultat: una protagonista que ens explica “el seu testimoni”. Una posada en escena crítica i realista, que exposa l’ús de la dona a la pornografia […]

Steven Berkoff vol fer de la paraula una arma. En l’obra Decadència trobem un ús particular del llenguatge, de to irònic. Versos amb la sonoritat de l’alta burgesia, però amb rimes pobres i barates, decadents. Un retrat crític, mordaç i carregat d’humor negre de la classe dirigent. Un estil de vida ple de vicis: el pensament neoconservador. Un matrimoni, Sybil i Steven, i en conseqüència amants, un excés que porta a la més vulgaritat. La seva preocupació: follar. Sybil procedent de la classe burgesa treballadora, mentre que Steve segueix el llinatge familiar. Un amant del mateix món que Steve, un altre, de la classe treballadora, que anhela arribar a la classe superior. Carles Martínez i Míriam Alamany són els intèrprets […]