Andreu Rami

Entrar al món fantàstic del Raluy Legacy és gairebé un viatge iniciàtic al món del circ. S’hi entra per una porta màgica que viatja en el temps: la carpa, les caravanes, els carruatges i els personatges que acompanyen els Raluy, una de les mítiques famílies cirqueres de Catalunya, van aturar el rellotge a mitjans de segle passat. Tot conserva l’encant de la tradició dels espectacles ambulants abans de l’era del neó, i fa que el sol fet d’anar-hi sigui una experiència increïble, sobretot si hi vas amb quitxalla. Si el punt carrincló és el que captiva per fora, a l’interior de la carpa els Raluy han sabut modernitzar el clàssic show de troupes amb talents excèntrics per atrapar l’atenció de totes aquelles generacions que sembla que ja ho hàgim vist tot a la televisió i el YouTube. La […]

Tots hem sigut nens i hem jugat a policies amb tansols un xiulet, hem fet persecucions de cotxes amb dues cadires o hem lliurat èpiques batalles entre indis i vaquers amb dos pals de fregona. Aquest esperit de joc i el poder immens de l’imaginació són la matèria prima de Los 39 escalones, la recreació de la novel·la d’aventures de John Buchan -famosa per l’adaptació cinematogràfica de Hitchcock- en clau de comèdia teatral. Tansols 4 actors recreen centenars de personatges i localitzacions en una trepidant i divertidíssima persecució pels paisatges d’Anglaterra, i ho fan amb unes desenes de perruques i objectes del més variat. La còmica fugida et manté en suspens i aconsegueix grans esclats de riure, gràcies a la precisió […]

La fantàstica nova proposta del dramaturg argentí Nelson Valente m’ha fet recordar la meravellosa El loco y la camisa que vam poder veure fa uns anys, però també d’altres comèdies com El Nom, Un Déu Salvatge, Caiguts del Cel… Trobo que els argentins i els francesos (i també catalans com Jordi Galcerán, Sergi Belbel o Jordi Casanovas) tenen un especial do per crear comèdies costumbristes, de tresillo, on plantegen una situació casolana, rutinària, que acaba saltant pels aires tot deixant al descobert la cara oculta i perversa de la “bona societat”. Si bé els francesos retraten més classes mitges i benestants, els argentins tenen una gran capacitat per mostrar les misèries de les classes treballadores, estrats de la població popular […]

El Trio Les Cot s’endinsa en les cares polièdriques de l’amistat tot estirant el fil d’amor incondicional que uneix a tres amigues de tota la vida. La voluntat d’una d’elles de ser mare soltera, i la notícia que l’admeten a un procés de fecundació urgent a París, les empeny a un divertit i emocionant road trip on pot passar pràcticament qualsevol cosa. Aquest petit musical de nova creació potencia les veus dolces i ben empastades de Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral, gràcies a les boniques composicions -molt musicaleres– d’Óscar Peñarroya i una posada en escena funcional que centra l’atenció de l’espectador en les cançons. Les tres amigues es mostren decidides, però la realitat sempre és més complexa i fràgil. En realitat són el que a casa en diem “un quadro flamenco“. […]

Anem a començar pel més assenyat: NO ET PERDIS PER RES DEL MÓN EL MUSICAL DE BILLY ELLIOT. Em declarava fan absolut de la pel·lícula del nen ballarí, però ara em faig devot de la seva versió musical. Intento explicar perquèen cinc punts: 1. La increïble partitura d’Elton John et farà vibrar d’emoció. La composició beu de la tradició de el musical però la impregna de pop-rock i del seu incommensurable talent per crear melodies, sempre genials en les balades. Les cançons flueixen per un excel·lent llibret i et mantindran amb l’emoció a flor de pell i el lacrimal hiperactiu. 2. fliparàs amb l’enorme talent dels nens de l’elenc. Es em va desencaixar la mandíbula amb el primer número de […]