Andreu Rami

Què amaga el Ministerio del Interior? Què amaguen professionals de reputada trajectòria? Si mirem els noticiaris o obrim el Twitter a qualsevol hora (ja no) ens sorprendrà la gran quantitat d’escàndols relacionats amb secrets d’estat, mentides curriculars, trames de corrupció, robatoris indiscriminats de diner públic… Cada nou escàndol tapa l’anterior, i els protagonistes s’afanyen a amagar els plats bruts posant al damunt una vaixella encara més bruta. Però què passaria si el que es tracta d’amagar és l’aparició d’un extraterrestre que té la confessa voluntat de dominar la terra? Martí Torras Mayneris (Rhum, Rhumia, Divinas, La Taverna dels Bufons) dirigeix amb solvència aquesta comèdia marciana de l’economista i escriptor Trias de Bes, que s’estrena al món del teatre amb un […]

Bruno Oro afronta el seu primer espectacle en solitari amb Immortal, una visita divertida i profunda per tots els racons de la vida eterna. L’obra parteix d’una idea del mateix artista, qui ha confiat en Alejo Levis i Marc Angelet per a l’escriptura del text i la direcció. Els dos han sabut elevar el llenguatge còmic de Bruno Oro a la màxima potència. Han teixit l’espectacle com un tiki-taka de personatges que, en un futur, s’enfronten a la immortalitat: pares i fills, matrimonis que conviuen durant segles, veïns que es troben al metro…El fregolisme de l’actor arriba a nivells sorprenents quan manté converses entre cinc o sis personatges diferents, tots interpretats amb una admirable riquesa de matisos. El ritme no […]

Quan va saltar als mitjans que Ángel Pavlovsky (qui portava completament desaparegut els darrers cinc anys) tornava a fer cinc funcions a La Gleva, només per enregistrar-les per un documental, vaig córrer per aconseguir ser-hi. Afortunadament ho vaig aconseguir, i és que la llista d’espera que es va generar superava, en tan sols un dia, les 1.000 persones. Abans de començar la funció em va envair una sensació amarga d’alegria i tristesa. Alegria profunda per poder veure de nou un personatge que és història viva del nostre teatre recent. El mateix geni carismàtic, polièdric, brillant i irreverent que em fascinava quan el veia de petit al programa de l’Àngel Casas, i el mateix que em va fascinar d’adolescent al teatre i va fer que m’apassionés per les arts escèniques. La tristesa xocava amb aquesta […]

La cartellera de Barcelona s’omple any rere any de grans musicals d’una qualitat aclaparadora. West Side Story és l’última gran estrena, que apareix per celebrar els 100 anys del naixement de Leonard Bernstein i per delectar-nos amb unes músiques i coreografies que estan a l’Olimp dels clàssics indiscutibles del gènere. La producció de SOM Produce és rotundament magistral. Compta amb una espectacular posada en escena instrumentada per una orquestra de 20 músics i suma un elenc de gairebé 40 actors i ballarins, tots brillants en els seus papers. Javier Ariano, el jove actor que interpreta Tony, és possiblement el millor actor de musicals que he vist en la meva vida. Amb ell la màgia del musical és completa: té una veu […]

Que no hi hagi equívocs: si el concepte cabaret “a l’antiga” (Mamachicho me toca) et produeix un efecte urticari extrem, tanca la pestanya i vés a buscar un altre espectacle.  El Cabaret Tropicana de Cuba és una peça teatral museogràfica. Fundat l’any 1939, va tenir la seva època daurada als anys 50, quan l’ocupació americana de l’illa caribenya feia desfilar pels clubs nocturns a multimilionaris, estrelles de Hollywood, gàngsters i diplomàtics, entre d’altra fauna. El vici i la corrupció s’extenia per arreu i el Tropicana brillava amb una fastuositat digna de Broadway. Però la revolució castrista va canviar-ho tot i va aturar el rellotge. El bloqueig econòmic yankee va condemnar l’illa a l’autarquia. La lluita per la creació d’una utopia […]