Andreu Rami

L’humorista, presentador i escriptor francès Laurent Baffie és un dels autors teatrals més taquillers de les darreres dècades. La seva obra de capçalera, Toc Toc, utilitzava el trastorn obsessivocompulsiu per construir una comèdia dinàmica, amb personatges estripats, estirabots i slapstick. Una maquinària humorística precisa amb un sol objectiu: fer esclatar al públic en rialles. Aquest esperit de joc i diversió es manté a Bonobos, una comèdia escrita l’any 2011 i que arriba ara a Barcelona per tornar a posar les discapacitats com a disparadores de situacions hilarants. En aquest cas són tres amics (un cec, un sord i un mut) que decideixen organitzar un speed dating veïnal per aconseguir lligar (sucar el melindro) sense ser jutjats per les seves diversitats […]

Quan el Cap d’Any de 1977 Nile Rodgers i Bernard Edwards, dos dels membres del grup musical Chic, van intentar entrar a la discoteca Studio 54, no els van deixar passar. No constaven a cap llista de convidats i, vestits amb les seves millors gales, van tornar-se’n cap a casa. Poques hores més tard, enrabiats i decebuts amb l’establishment que els vetava l’accés a un món de glamur i reconeixement, van compondre a raig un dels hits indiscutibles de la música ballable: Freak Out!. És de justícia poètica que el dissenyador Jean Paul Gaultier utilitzi aquesta peça, amb la seva incessant tornada “Le freak ces’t chic“, com a himne del gran cabaret que ha produït per celebrar-se i reivindicar la seva trajectòria artística com un dels noms més importants de l’alta costura […]

Els tablaos a Barcelona pateixen l’estigma dels darrers anys de massificació turística, on van proliferar espais dedicats al flamenc amb una vocació d’escurar les butxaques dels turistes amb paella i sangria barata i el flamenc com a excusa de tot plegat. Però la presència dels locals dedicats al flamenc a la ciutat comtal es remunta a dos segles enrera, i podem estar orgullosos de ser, juntament amb Madrid i Sevilla, una de les tres places històricament imprescindibles per aquest art. De tots els tablaos històrics de la ciutat, n’hi ha algun amb una veritable solera, al que no heu de deixar d’anar: el Tablao Flamenco Cordobés. Aquest emblemàtic espai de La Rambla que deu el nom al torero Manuel Benítez […]

On ha estat Clara Ingold tot aquest temps? Per què no l’hem vist abans a Barcelona? Descobrir el nou unipersonal de l’actriu, cantant i humorista mallorquina Clara Ingold, Paloma de parque, m’ha deixat amb una acusada síndrome d’abstinència. Doneu-me més d’aquesta bèstia còmica, si us plau. L’humor genuí d’Ingold parteix d’un univers molt personal. Irromp a la platea del teatre com un huracà i treu petroli dels maldecaps que li fan perdre la son, com la pressió estètica, els traumes propis i adquirits i els complexos i les inseguretats amb el físic a què va empenyent la societat. La mida del nas o l’abundància de greix al cabell, la poca practicitat del sexyness de la roba interior de picardia, o si cal sumar-se a la lluita contra […]

Si has escollit anar a veure en Bruno Oro, ja saps a quin jardí estàs entrant. És un artista absolutament singular, amb un segell interpretatiu i humorístic propi on l’actor i cantant de bona planta i veu reposada conviu amb una histriònica bateria de personatges que ha popularitzat en una dilatada carrera als escenaris, la ràdio i la televisió. De les imitacions de reconeguts Angel Acebes o Matías Prats del Minoria Absoluta (RAC1) o Polònia (TV3), fins als personatges de collita pròpia, nascuts al bressol dels seus primers espectacles teatrals amb Clara Segura, i que van saltar a l’estrellat amb Vinagre (TV3) i els vídeos a Instagram. Seus són els icònics pijo Jacobo, la caixera Jenni, el monitor de gimnàs Yeral, […]