Yolanda Fernández

Qui no coneix o ha sentit a parlar mai de Terra Baixa? És una de les narratives catalanes més populars inventades al segle XIX pel gran dramaturg Àngel Guimerà (una novela que es traspasà a guió ja l’any 1896). Doncs bé, aquests dies el director Pau Miró ens porta una petita mostra d’aquest gran clàssic al Teatre Borràs de Barcelona que no us podeu perdre. Per a mi, amb aquesta representació, Pau Miró aconsegueix endinsar-nos de ple a la realitat contemporània que Àngel Guimerà va voler mostrar-nos durant tot el segle passat. Una obra conservadora que expressa la lluita ferma entre la classe obrera i els capitalistes (un treball veritablement acurat i conmovedor, sobretot quan s’ensenyen els problemes domèstics de […]

Després del seu rotund èxit durant la seva estada en el Mercat de les Flors el passat mes de Desembre-Gener, la companyia de Camut Band s’instala al Teatre Victòria de Barcelona per mostrar-nos l’espectacle de dansa Sonoritats. Una representació curta (una horeta i poc) sense una història tancada però que val molt la pena: Els ballarins son molt tècnics i realitzen un treball totalment acurat en els seves coreografies, alguns potser tenen més energia que altres però en general són tots molt bons. A més, la veu del vocalista és una autèntica meravella (quan cantava em recordava a la cançó “El ciclo sin fin” del musical El Rey León). Considero que Sonoritats és un Concert en majúscules, s’integren tota una […]

Lo tuyo y lo mío, una obra musical que repassa les millors cançons que s’han escrit mai sobre l’amor: Els meravellosos moments que s’hi viuen quan dues persones s’enamoren (les pessigolles que es senten després del primer petó, la tendresa que es despren entre tots dos després de fer l’amor per primera vegada, etc). A poc a poc vas creixent amb els personatges i veus com la relació va madurant… fins que, malhauradament, arriba l’etapa de la rutina i tot s’espatlla. En aquesta obra, no tot son flors i violes… Lo tuyo y lo mío també plasma la part més angoixant d’estar enamorat i parla sobre imposicions, infidelitats, ràbies i, finalment, sobre acomiadaments… Si haguès de definir aquest espectacle amb […]

Des de petita sóc fan de les cançons de Sau i m’emocionava veure un espectacle dedicat a les seves lletres però he de reconèixer que m’esperava una mica més de l’obra… Obren l’espectacle amb la cançó Envia’m un àngel, fins aquí tot un encert perquè no nomès és una de les cançons més emblemàtiques del grup sinò que la lletra concorda amb el pretext de la història principal: una noia que està trista perquè troba a faltar al seu xicot que estudia fora i canta les seves penes. Bé, un argument que pot funcionar… una història d’amor a distància, una colla d’amics que volen animar a la noia, l’organització d’una festa d’aniversari, neurones revolucionades… És a dir, considero que és […]

“La familia irreal” és una sàtira dels divertits personatges del programa d’humor Polònia. Si veieu el programa sabreu que porta anys triomfant per les seves polèmiques i controvertides imitacions al rei i a la seva família. Per tant, com a imitació no hi ha res a discutir… un 10! (sobretot em sembla molt bona la caracterització de la infanta Elena). És una gran opció si voleu passar una tarda de rialles, tot i que t’esperes la majoria de gags: constants bromes al episodi del rei amb la caça d’elefants a Botsuana, el “Por qué no te callas?”, la seva història amb Corinna, la pressumpta corrupció d’Urdangarin, el divorci de l’Elena i el Marichalar… No ens enganyem, és la mateixa línia […]