Yolanda Fernández

“Generació de merda”, un musical que analitza de cap a peus la vida actual dels joves. Per exemple, a l’obra es diuen frases com “Son els més preparats però no els serveix de res“… Una veritat com un temple, no creieu? Bé, jo crec que l’obra a banda de mostrar un problema real (La crisis ha afectat a la majoria de joves espanyols), pretén posar-nos una mica en situació a tots perquè d’alguna manera prenguem consciència. És allò que diuen que fins que algú de fora no et canta les quaranta, tu no te’n adones realment de la gravetat del assumpte. Crec que és bastant fàcil identificar-te en algún dels arguments de l’obra, no cal que sigui en el tema […]

Ahir vaig assistir a l’estrena de l’obra “La ratonera de Agatha Cristie” al Teatre Apolo. Abans de començar a parlar de la trama, voldria donar les gràcies a tota la Organització perquè, a part de donar-nos de beure i menjar a tots els assistents, s’ho varen currar molt amb els decorats del Hall (hi havia Photocall, Ambientació “terrorífica”…) i el personal extra que varen contractar per disfressar-se de “morts”. Us explico… potser estaves prenen-te una copa de cava a la barra del restaurant i et passava pel costat una minyona súper pàlida amb les mans plenes de sang… Com si estiguesis al túnel del terror, vaja! (però sense que t’espantin)… Per tant, en aquest sentit, els volia felicitar ja que […]

Joan Pera i Lloll Bertran tornen a escena amb una nova adaptació musical de la clàssica obra Don Juan Tenorio de José Zorrila desprès de la gran exceptació del públic durant la temporada passada. Perquè us poseu en situació… per aquells que ja vau tenir l’ocasió de veure’ls en escena que sapigueu que els diàlegs són els mateixos, la prosa es manté intacte però el tempo de la funció millora molt gràcies als números musicals i la energia de Deparamo (el pianista). Al començament de la funció en Joan Pera ja ens explica que aquesta obra és una versió una mica “zorrilla”. Bé, no cal dir que tractant-se d’aquests dos grans monstres de la comèdia no pots parar ni un […]

Dissabte passat vaig veure l’adaptació de Germans de Sang feta per Ricard Reguant al Centre Catòlic de l’Hospitalet i he de dir que CHAPEAU! Per mi aquesta companyia un 10, sobretot em va encantar Virgínia Martínez que no l’havia vist mai a escena i opino que va fer una molt bona Mrs. Johnstone (l’únic moment que em va desquadrar és quan apareix en una escena fent de nena, no em va agradar… opino que no ha d’aparèixer fent un altre personatge de sobte perquè trenca per complet el seu paper). Per tota la resta genial, Roger Pera molt divertit fent de Mickey petit i Sergi Zamora impecable en el paper d’Eddie. Així que si no vau venir a Hospitalet, us […]

Un musical d’equilibris, això és el que “Pegados” ens ve a ensenyar en el Club Capitol. Els dos actors principals són capaços de cantar i actuar durant més d’una hora en postures realment complicades i difícils de sostenir sobre un llit d’hospital. Parlant clar, és una paranoia de musical però amb una història molt ben trobada i diferent. L’actor principal, el “Pegado”, és un noi molt introvertit amb una veu que desperta ternura (sobretot, quan canta la cançó de “Dar pena” automàticament penses: POBRET). Per altra banda, la “Pegada”, té una actitut molt més oberta i xulesca que és demostra, majorment, quan canta “La canción del dedillo”. Un musical de contrastos, de somriures i diversió on es podria aplicar la […]