Yolanda Fernández

Toc Toc es representa al Teatre Borràs fins el 30 de Setembre. L’obra, dirigida per Esteve Ferrer, tracta amb molta cura i humor el cas de sis pacients amb problemes de trastorn obsessiu compulsiu. Són malalties molt peculiars i iròniques però, també, d’alguna manera o altre són casos que tots nosaltres coneixem i fàcilment ens hi podem identificar. Si voleu passar una estona divertida i d’humor fresc us recomano 100% visitar el Teatre Borràs. Toc Toc és una obra perfecte tant en la seva idea com en la seva interpretació ja que els actors son uns cracks, molt dinàmics i excèntrics, que et fan passar dues hores de riure constant.

El pare de la núvia no és cap pèrdua de temps. Si és cert que la història no és gaire original, però la trama és simpàtica i té moments que sorprenen i et fan riure de valent. Sense spoilers, és una d’aquelles comèdies que amaguen sorpreses i que, per tant no es poden explicar del tot. Només us diré que un espectacle escrit pel Joel Joan no seria complet del tot sense un toc musical, i és MOLT BO (recordant el seu mític personatge d’en David a la sèrie Plata Bruts quan canta “This girl will be mine” per a lligar-se una noia en el capítol que van a la platja). Personalment vaig sortir del teatre molt contenta. El pare […]

El despertar de la Primavera era una obra que tenia moltes ganes de veure, tothom me’n parlava molt i molt bé, i la veritat és que tenien raó: és una joia. Les dues hores i mitja de funció no es fan gens pesades, tot flueix molt bé i gaudeixes molt. Vull destacar la posada en escena, a risc de resultar senzilla, està molt ben executada. També cal destacar el gran treball d’Ariadna Peya (coreografia) i de la direcció. Pel que fa als actors, em quedo amb el personatge de’n Moritz, a vegades em recordava molt al Colate de “Hoy no me puedo levantar”, molt innocent al principi, divertit i intens a la vegada. Felicitats a l’actor Eloi Gomez per la […]

La mare, una obra arriscada, commovedora i eloqüent. Dilluns passat vaig portar a la meva mare a veure-la, em resultava la persona més adequada per viure aquesta aventura i entendre de més a prop el punt de vista d’una mare quan el seu fill vola de casa els pares. Ho necessita! Per què? Doncs per què jo ara mateix estic en una situació familiar molt semblant, fa poc m’he independitzat i em preocupava que la meva mare es pogués sentir sola (o turmentada com l’Emma Vilarasau). A mesura que anava passant la funció jo anava mirant a la meva mare i desitjava de tot cor que la meva mare estigues bé. Per sort, tot i que en algunes coses la […]

¿Encara no heu anat a veure Scaramouche? Afanyeu-vos-hi per que ja no queda massa. Us situareu enmig d’una revolta popular on l’aventura i la valentia del defensor del poble emmascarat son les protagonistes. Tota una lluita de classes socials entre els pobres i els nobles. ¡Més emocionant impossible! A part, Dagoll Dagom s’ha superat de nou amb la seva posada en escena i números musicals. Aquest cop ens retorna a la Revolució Francesa amb lluites d’espadatxins i cops d’espases i florets ¡Les peripècies d’un poble que busca llibertat i justícia pels morts de gana! Destacar, també, la imponent orquestració en directe, el vestuari, els decorats i l’enorme escenografia modular: tan ràpid veus el Palau del Marquès com els carrers de […]