Des de petita sóc fan de les cançons de Sau i m’emocionava veure un espectacle dedicat a les seves lletres però he de reconèixer que m’esperava una mica més de l’obra… Obren l’espectacle amb la cançó Envia’m un àngel, fins aquí tot un encert perquè no nomès és una de les cançons més emblemàtiques del grup sinò que la lletra concorda amb el pretext de la història principal: una noia que està trista perquè troba a faltar al seu xicot que estudia fora i canta les seves penes. Bé, un argument que pot funcionar… una història d’amor a distància, una colla d’amics que volen animar a la noia, l’organització d’una festa d’aniversari, neurones revolucionades… És a dir, considero que és un musical que podria ser interessant però que a l’hora de posar-lo a escena falla bastant… Sota el meu gust es queda bastant curt d’emocions… i això que té punts que recorden a altres espectacles de la categoria d’Hoy no me puedo levantar o Cop de Rock amb la idea de mostrar la vida d’un grup de joves i fer transcòrrer l’acció en un Bar (tot i que aquests joves són més aviat adolescents i se suposa que són més sans ja que estudien i no consumeixen drogues però… vaja!… tampoc és així tota l’estona perquè durant la festa no paren de beure cervesa…). De totes maneres, tal com us he dit abans, pel meu gust l’argument és BO! Tot i ser una obra d’alts i baixos, a favor he de dir que hi ha personatges bastant diferents al que estem acostumats a veure en escena. És a dir, aquí no trobem el típic guaperes que lliga amb totes ni a la noia que es creu superior, ni ionquis… Hi ha una de les protagonistes que no para de recitar versos de diversos poetes catalans com ara Miquel Martí i Pol o Joan Salvat-Papasseit (potser queda una mica inverosímil però em va semblar graciós). Pel que fa al conjunt de veus, estic una mica decepcionada… destacaré el gran Ferran González que per molt que vulgui mai desafina ni una sola nota i a la adorable Ona Pla però de la resta es nota que són actors que acaben de sortir del niu i encara els hi queda perfeccionar una mica. A més, si sumem que en ocasions els micròfons estaven tancats i que la banda sonava més forta que ells ja no puc dir gaire cosa més, no? Bé, realment aquestes cosetes també son normals quan parlem d’una primera funció en un teatre nou. A més, he de dir que el segon acte comença amb més força, trobem bromes bastant bones i cançons que posen la pell de gallina com l’esperada i mítica cançó Boig per tu i l’homenatge final que fan a Sau amb la projecció d’imatges de concerts de Pep Sala i Carles Sabater.
Enllaç copiat!