Xavier Quero

L’anecdòtica troballa d’una revista pornogràfica plena de fantasies masculines irrealitzables és el punt de partida de la història dels personatges protagonistes de l’obra. Les impressions sobre la narrativa que impregna aquesta van des de la hilaritat fins a la repugnància més absoluta que fa que Jo, Celia i Mary es preguntin qui són elles en realitat, si el fruit de la seva mateixa autenticitat o si s’han construït i esdevingut qui són en funció a un seguit d’expectatives físiques, socials i mentals necessàries per encaixar dins d’una societat tan masculinitzada com era la dels vuitanta i que malauradament no ha canviat gaire. El text de Clare McIntyre de 1988 té encara una vigència esfereïdora en els fets narrats tot i […]

Sovint es peca massa de modèstia i són molts els musicals es queden amb un peu en el desert per voler aparentar ser menys del que són o no voler demostrar tota la inversió que s’ha fet en la producció de l’espectacle, aquest no és el cas de la producció d’Antonio Banderas i Teatro del Soho Caixabank, que han decidit llençar la casa per la finestra i fer una producció impecable per a aquest clàssic modern que és el Company d’Stephen Sondheim i que ja fa massa temps que enyoràvem a l’escena catalana. Company té totes les virtuts d’un Sondheim madur que comprèn a la perfecció el gènere del teatre musical i de la temàtica que tracta: la vida en […]