Una lluita constant

6/12/2018

Optimista però no ingènua

La companyia La Ruta 40 ens va regalar l’any 2015 el sorprenent Dinar de Nadal que va guanyar merescudament el premi butaca al millor espectacle de petit format i va ser finalista en altres premis. Carlota Subirós ha sabut aprofitar el gran potencial d’aquesta companyia per fer-ne una peça periodística molt elaborada.

És un treball documental fet amb cura  i respecte. Són retalls de la història que els més grans coneixíem molt bé però el  jovent, que era la majoria del públic, podien trobar que els faltava elements per entendre la profunditat del maig del 68 o les mobilitzacions obreres i estudiantils dels anys 70. Les vagues de les drassanes de  Gijón del 2000 eren la suma de totes les lluites obreres anteriors. Les discussions entre vaguistes i sindicalistes durant la vaga haurà recordat als més joves el 15 M amb les dificultats que suposa fer un lluita des de les bases en un moviment assembleari. Pinzellades sobre altres revolucions es van intercalant de manera ràpida i lleugera: el moviment pel reconeixement dels drets civils de la gent negra d’EEUU (Angela Davis), la lluita per l’alliberació de la dona i el moviment LGBT, el 20-S a casa nostra i els moviment de les hipoteques. L’obra transmet optimisme sense caure en la ingenuïtat.

L’escenografia és molt original. El centre de la sala està rodejat per un pati de butaques quadrat on els espectadors són incorporats a l’assemblea amb llibres, cerveses, gots de vi i la presència dels actors entre el públic. Les imatges d’arxiu projectades sobre unes caixes de fusta aporten tota la informació necessària per fer-nos-hi participar. Alberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol i Maria Ribera donen vida als diferents personatges que apareixen en cada lluita.

L’obra finalitza amb un vídeo de Raimon de l’any 76  “Jo vinc d’un silenci” Tota l’obra queda emmarcada en aquest símbol de lluita des del títol “jo vinc d’una lluita que és sorda i constant” i “en frases solemnes no hem cregut mai” fins a la cançó completa al final. Alguns, amb llàgrimes als ulls, vam deixar enrere la nostàlgia per continuar la lluita.


Tot el que necessites per anar al teatre

Una lluita constant

Una lluita constant

L’activisme polític és el tema escollit pel projecte de recerca i creació escènica de La Ruta 40, companyia resident de la Sala Beckett la temporada 2018/19 i la directora d’escena Carlota Subirós. Una lluita constant és un espectacle que vol investigar diverses èpoques històriques buscant moments significatius de discussió col·lectiva en la lluita per transformar el món.

Sinopsi

L’obra és un circuit lliure i complex entre un material d’origen documental i la seva recreació escènica, generant espais de reverberació i de qüestionament que interpel·lin directament l’experiència del públic. Contraposant posicionaments, en l’efervescència i en el cansament, en l’exaltació dels moments excepcionals i enmig del brogit del dia a dia, l’espectacle busca resseguir els fils d’un impuls irrefrenable, que canvia incansablement d’escenaris al llarg de la història, però que reapareix i es reformula cada vegada com una acció contínua, de generació en generació.

Video

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.

Articles relacionats