La companyia La Ruta 40 ens va regalar l’any 2015 el sorprenent Dinar de Nadal que va guanyar merescudament el premi butaca al millor espectacle de petit format i va ser finalista en altres premis. Carlota Subirós ha sabut aprofitar el gran potencial d’aquesta companyia per fer-ne una peça periodística molt elaborada.
És un treball documental fet amb cura i respecte. Són retalls de la història que els més grans coneixíem molt bé però el jovent, que era la majoria del públic, podien trobar que els faltava elements per entendre la profunditat del maig del 68 o les mobilitzacions obreres i estudiantils dels anys 70. Les vagues de les drassanes de Gijón del 2000 eren la suma de totes les lluites obreres anteriors. Les discussions entre vaguistes i sindicalistes durant la vaga haurà recordat als més joves el 15 M amb les dificultats que suposa fer un lluita des de les bases en un moviment assembleari. Pinzellades sobre altres revolucions es van intercalant de manera ràpida i lleugera: el moviment pel reconeixement dels drets civils de la gent negra d’EEUU (Angela Davis), la lluita per l’alliberació de la dona i el moviment LGBT, el 20-S a casa nostra i els moviment de les hipoteques. L’obra transmet optimisme sense caure en la ingenuïtat.
L’escenografia és molt original. El centre de la sala està rodejat per un pati de butaques quadrat on els espectadors són incorporats a l’assemblea amb llibres, cerveses, gots de vi i la presència dels actors entre el públic. Les imatges d’arxiu projectades sobre unes caixes de fusta aporten tota la informació necessària per fer-nos-hi participar. Alberto Díaz, Albert Prat, Alba Pujol i Maria Ribera donen vida als diferents personatges que apareixen en cada lluita.
L’obra finalitza amb un vídeo de Raimon de l’any 76 “Jo vinc d’un silenci” Tota l’obra queda emmarcada en aquest símbol de lluita des del títol “jo vinc d’una lluita que és sorda i constant” i “en frases solemnes no hem cregut mai” fins a la cançó completa al final. Alguns, amb llàgrimes als ulls, vam deixar enrere la nostàlgia per continuar la lluita.