Roser Garcia Guasch

És una producció de “El musical més petit” amb la direcció artística de Daniel Anglès. Gerard Ibáñez, director musical de Broadway a Capella crea aquest nou projecte amb la coreografia de Zuhaitz San Buenaventura i els cantants/ballarins expressament escollits per aquesta creació. A Ibáñez li devem també els espectaculars arranjaments vocals. L’espectacle comença amb la introducció del beatboxer que fa participar al públic amb els seus sons, ritmes i melodies. Ja és un bon començament pel que ens espera. Segueix una sorprenent versió del mític duet de Grease “You’re the one that I want” acompanyat d’una parella de ballarins, i dic sorprenent perquè Ibañez l’ha convertit en una balada deliciosa. Després es van presentant temes en forma aïllada o com […]

No és la primera vegada que Felipe Cabezas interpreta un personatge semblant. A Inferno es posa en la pell de Tristano Martinelli, actor italià que va crear l’Arlecchino a Paris a finals del cinquecento. És el cinquè monòleg de Felipe Cabezas actor i director xilè resident a Barcelona. Ha experimentat en molts àmbits del teatre i la interpretació, cinema (curtmetratges), escenografia, creació de màscares de commedia, atrezzo i formació d’afeccionats i professionals en el món del teatre. Tot aquest bagatge es fa visible en aquesta petita obra, i dic petita pel format, l’espai i el personatge únic, però és gran per la magnífica interpretació, la capacitat per incorporar, no només l’obra del rei Lear sinó també la presència de la […]

És el tercer muntatge de la Companyia Rhum & Cia després de Rhum (2014) i Rhümia (2016). Van començar com un homenatge al pòstum pallasso Joan Montanyès “Monti”. El quintet de pallassos (Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual, Roger Julià i Mauro Paganini) dirigits per Jordi Aspa ha modificat una mica la seva composició. Jordi Martínez (l’hem trobat a faltar) ha estat substituït per Piero Steiner qui comença i acaba l’espectacle amb profundes reflexions sobre la identitat del pallasso. “Che cosa sto cercando? Sto cercando la identità”. “Chi ha detto quel finale doveva éssere glorioso? Res a veure amb el primer espectacle de la companyia. Han passat del teatre clàssic a un treball de laboratori i d’investigació. És una obra […]

El Mag Lari celebra els 25 anys de professió i ho ha fet amb la presentació de 25 trucs que ell en diu il·lusions. A tots els números de les caixes (molt conegudes i potser excessives), desaparicions i jocs de cartes espectaculars, hi ha afegit aquesta vegada vídeos i fotos del seus començaments al Llantiol i altres llocs amb tots els que l’ha acompanyat al llarg d’aquests 25 anys. Els moments de nostàlgia embolcallen la tendresa i l’humor innocent al que ens té acostumats. És tan proper que tot i la vergonya que fa sortir a l’escenari, arribes a desitjar-ho per estar a prop d’aquest gran mag de la il·lusió i la fantasia. Tant li fa que amb la seva […]

La companyia La Ruta 40 ens va regalar l’any 2015 el sorprenent Dinar de Nadal que va guanyar merescudament el premi butaca al millor espectacle de petit format i va ser finalista en altres premis. Carlota Subirós ha sabut aprofitar el gran potencial d’aquesta companyia per fer-ne una peça periodística molt elaborada. És un treball documental fet amb cura i respecte. Són retalls de la història que els més grans coneixíem molt bé però el jovent, que era la majoria del públic, podien trobar que els faltava elements per entendre la profunditat del maig del 68 o les mobilitzacions obreres i estudiantils dels anys 70. Les vagues de les drassanes de Gijón del 2000 eren la suma de totes les […]