Neus Mònico Fernández

Estic totalment d’acord amb el biògraf Agustí Pons quan diu que “Difícilment entendríem la cultura i la societat catalanes de la segona meitat del segle XX sense conèixer la vida, l’obra i el llegat d’una personalitat tan abassegadora com la de Maria Aurèlia Capmany”. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral. Va escriure un gran nombre d’articles d’opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista i un fort sentiment de catalanitat, per les seves idees dins el feminisme en defensa dels […]

La companyia emergent La Ràtzia presenta “Croades”, una versió de l’obra “Croisades” de l’escriptor i dramaturg francès Michel Azama. Es tracta de l’espectacle resultant d’un taller dels alumnes de 4rt de l’ESAD sota la direcció del seu professor Jordi Vilà. Adaptada i traduïda per ​Santiago Sans. L’obra, tot i que va ser escrita l’any 1988,podem dir que segueix viva, ja que és una història que tant pertany al passat, com al present. Es tracte d’un text que s’ha traduït a una vintena de llengües, perquè “Croades” parla del món, de creuades entre cristians i musulmans, de musulmans i hindús. “Croades” és Israel, Palestina, Jerusalem, Síria, Xile,… L’obra comença amb força. Consta d’un pròleg i quinze escenes entrecreuades. Els sis actors […]

Són moltes les dones que han dedicat i dediquen gran part de la seva vida a ser mestressa de casa, fer la compra, cuinar, planxar, cuidar del marit i educar dels fills. La Shirley, la protagonista d’aquesta comèdia, és mestressa de casa, una dona abnegada que s’ha oblidat de viure. La seva vida és monòtona, avorrida. El seu dia a dia s’ha convertit en: sortir a comprar, preparar el dinar i tenir-ho tot a punt per quan torni el seu marit a casa. És una dona que se sent sola, fins hi tot parla sola. Un dia se n’adona que no és qui volia ser, que el temps ha passat . On és aquella noia alegre, plena d’ il·lusions i […]

No sóc gaire seguidora d’aquest tipus d’espectacle, però el títol “Yo sobreviví a la EGB” em va cridar l’atenció. Li vaig proposar a una amiga d’anar-hi , vaig pensar que si més no podria ser divertit recordar vells temps de la nostra època escolar. Us asseguro que la sorpresa va ser majúscula, no vam parar de riure !!!. Tota la gent de la sala no paraven de riure !!! No ens coneixíem, però totes aquelles anècdotes ens eren del tot familiars. La meva amiga i jo no paràvem de mirar-nos i riure, quants records oblidats !!! Els entrepans, els jocs a l’hora del pati, les notes, les assignatures, els venedors d’enciclopèdies, el maleit plinton, la mort de Chanquete, els dos […]

Fa cosa d’un mes vaig poder assistir a un passi de “Maremar”, el nou musical de Dagoll Dagom, al Teatre La Sala de Rubí. Fotògrafs, enregistradors de vídeo , l’Anna Rosa Cisquella, en Joan Lluís Bozzo i Jofre Borràs (director i ajudant de direcció), els tècnics de so i il.luminació. L’Ariadna Peya (direcció coreogràfica i de moviment), marcant els tempos i moviments dels actors. La sorpresa va ser majúscula, aquest musical prometia. Com no volia esperar-me fins el dia de l’estrena, que serà d’aquí poc al Teatre Poliorama , vaig comprar entrades per la prèvia que es feia al mateix Teatre La Sala. Només us diré que el teatre era ple de gom a gom. Entrades exhaurides !!! Si l’assaig […]