Neus Mònico Fernández

Crec que tothom hauria d’anar a veure, com a mínim alguna vegada a la seva vida, un text clàssic escrit en vers. Fins hi tot penso que se l’hauria de declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat, primerament pel seu valor cultural i després per assegurar-ne la seva continuïtat i preservació. Per això és d’agrair que companyies com La Companyia del Vers Retrobat organitzi, amb la col·laboració d’Eòlia ESAD i del Teatre Eòlia, des de fa un any, el FESTIVAL DE TEATRE EN VERS DE BARCELONA, el FEST(I)VERS. Enguany les dues propostes que s’han programat són dos clàssics europeus, “TARTUF” (1964) de Jean-Baptiste Poquelin (Molière), i “MOLIÈRE” (1751) de Carlo Goldoni. La meva tria ha estat “Tartuf”, i l’he encertat […]

L’espectacle parteix del present. Dos estudiants es troben en una biblioteca analitzant, com a treball d’estudi de final de curs, la figura de Ciceró, el cèlebre orador, polític i filòsof romà defensor dels valors democràtics i de la república romana. Al cap d’una estona entra un home i els diu que el seu nom és Marco Tulio Ciceró. A partir d’aquest instant es crea un diàleg i conexió entre tots tres, fent constants salts en el temps, passant dels nostres dies a l’antiga Roma intercanviant idees i pensaments. Els dos estudiants i el misteriós senyor Ciceró en l’altre espai temps són Ciceró,Tirón i Túlia. A Ernesto Caballero, autor de “Viejo amigo Cicerón” li agrada treballar en la recerca dels límits […]

El TNC obre la temporada amb “La Rambla de les Floristes”, una obra de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Jordi Prat i Coll que és una autèntica meravella. Josep Maria de Sagarra en la seva obra ens fa un retrat de la societat catalana del segle XIX, a partir d’un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, la Rambla de les floristes. La Rambla de les floristes, aquella que ha inspirat a escriptors, poetes, cantants i pintors. La Rambla, centre neuràlgic de la ciutat, lloc on s’hi passegen amants, turistes, gent solitària i personatges ben curiosos. Punt de trobada d’actors ambulants, pintors, caricaturistes, retratistes i col·leccionistes. L’únic lloc de la ciutat que en el segle XIX s’hi venien flors, i […]

Què ens passa? Amb aquesta pregunta comença el solo d’Ada Vilaró. Aquest monòleg es va estrenar fa uns mesos al TNT i avui teniu l’oportunitat d’anar-lo a veure a la Sala Beckett. Dic avui perquè tan sols ha estat programat dos dies. Què ens passa? Perquè hem d’estar sempre bé? Què volem? Ser algú? Triomfar? Tenir-ho tot? Quin sentit té tot plegat? “360 Grams” parteix d’una experiència personal que la pròpia Ada Vilarò va viure, quan en el 2010 se li va detectar un càncer de mama en el que va perdre un pit. Per una dona, el pit és una part fonamental del seu cos, és la seva feminitat, la seva imatge i la seva identitat. Perdre’l és una […]

La companyia de teatre Teatropersona, sota la direcció d’Alessandro Serra, trasllada la història del baró de Glamis de l’Escòcia medieval a una Sardenya ruda, fosca, freda i violenta. Segons el propi Alessandro Serra no és una versió de la tragèdia de Macbeth de Shakespeare, sinó més aviat una revisió de l’obra original. Alessandro Serra ens ofereix una proposta, que per una banda pren com a base la centralització de l’actor, potenciant el seu gest i veu; i per un altre li dona molt de protagonisme a la imatge, so, llum i ambientació al llarg de tot l’espectacle. Alessandro Serra crea un potent diàleg teatral físic entre els ritus ancestrals, les forces de la naturalesa i la literatura shakespeariana, combinant les […]