Neus Mònico Fernández

Escrita y estrenada al voltant de 1600, aquesta tragèdia de William Shakespeare és un dels clàssics de la literatura universal més representat al llarg de la història. No cal explicar-vos quin és l’argument de “Hamlet”, ja que estic del tot segura que molts de vosaltres heu llegit, o vist alguna versió; si més no, segur que coneixeu o us sona allò de «To be or not to be», un dels monòlegs més famosos de la història del teatre. Dons bé, ara teniu la oportunitat de veure’n una versió feta amb titelles. Cinc actes i més d’una vintena d’escenes a un ritme trepidant. Un text dens, farcit de diàlegs d’una gran complexitat i riquesa lingüística de fàcil entendre. Tot està cuidat […]

“Red room” és un espectacle de dansa, teatre i vídeo projeccions creat a partir del documental Nues de Susanna Barranco, on se’ns mostra, des d’una perspectiva de gènere, la posició de la dona en un camp tan ampli i ambigu com és el de la prostitució. “Red room” és un espectacle escrit per dones, dirigit per dones i interpretat per dones, que parla de dones. Escrita i dirigida per Susanna Barranco i Sol Picó, i un fragment del llibre Teoria King Kong de Virginie Despentes. Tres ballarines Sol Picó, Lorenza di Calogero i Susanna Barranco. El testimoni de sis dones. Sis treballadores sexuals. Sis retrats. Sis tipus de prostitució. Una treballadora sexual camerunesa, una brasilera, una catalana, una holandesa, una […]

Des de que vaig descobrir al dramaturg i director teatral franc uruguaià Sergio Blanco en “Cartografía de una desaparición”, intento no perdrem cap de les seves propostes. Em fascina la seva manera d’escriure i expressar-se, el misteri que l’envolta el seu relat i la forma que utilitza per fer-ho. Sergio Blanco és brillant, intel·ligent, un geni capaç de transformar mentida en veritat. Els seus escrits són brillants i intel·ligents. Tan se val si són reals o ficticis, perquè la veritat sempre està present en cadascun dels seus escrits. Veritats dins el relat inventat, i mentides dins la confessió més honesta. Precisament “Ostia” era un dels primers espectacles que vaig anotar a la meva llista d’imprescindibles de la programació de Temporada […]

“Rhümia” és la segona part de la trilogia clownesca que es va iniciar en el Festival Grec de 2014 amb l’espectacle “Rhum”, un muntatge que va néixer com un tribut al pallasso “Monti” , Joan Montanyès, fundador de la companyia Monti & Cia. https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/rhum-neus-monico-fernandez-33508 “Rhümia” neix de la continuïtat per l’èxit obtingut amb “Rhum”, però tot i que es tracta d’una creació teatral totalment independent , segueix mantenint-ne la mateixa tònica: música en directe, cançons, jocs de paraules, teatre de clown, bromes, acudits, gamberrades, confeti i números còmics divertidíssims amb els que no pots parar de riure. Tret del músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini (el senyor Paganini), que pren el relleu de Guillem Albà, la família de pallassos […]

La vida d’en Ramon (Francesc Ferrer), el protagonista principal d’aquesta història, és com una muntanya russa, plena de baixades, pujades, revolts i tombs que ha de saber entomar per tal d’evitar desastres. És cert que molta gent pel camí hi troba pedres, però hi ha d’altres, com en Ramon, que hi troba rocs. Saber créixer, madurar, superar obstacles i acceptar que ens fem grans no és gens fàcil. “Ramon” és un monòleg escrit i dirigit per Mar Monegal, una tragicomèdia generacional, que ens parla de la crisis dels 40, de la por al compromís, dels límits de la llibertat i de la impossibilitat d’aturar el pas del temps. La maternitat i la malaltia són els dos temes principals d’aquesta proposta. […]