Neus Mònico Fernández

Comencem temporada teatral amb l’obra “Gustafsson R60”, el nou espectacle de La Trama Produccions i la companyia Pomodoro. Tot i que la companyia Pomodoro porta més de cinc anys formant part del món teatral, sobretot pel que fa als espectacles de microteatre , “Gustafsson R60” és el seu primer projecte de llarg format, i la Rosa Molina, fundadora de la companyia, n’és la autora i directora d’aquesta divertida comèdia. Lloc on transcorra l’acció: el menjador del nou pis d’en Pau i la Martina. Motiu de la reunió: ningú sap ben bé perqué. Els protagonistes: un grup d’amics que es reuneixen a casa d’en Pau (Xavier Pàmies) i la Martina (Rafaela Rivas) per fer un sopar, i celebrar no se sap […]

Peeping Tom, la companyia belga de teatre de dansa fundada per Gabriela Carrizo i Franck Chartier presenten Díptic: “La porta absent” i “La cambra perduda”, la darrera producció de la companyia. Es tracta de dues peces curtes adaptades a partir de les seves originals creades entre el 2013 i el 2015 per Gabriela Carrizo i Franck Chartier amb Nederlands Dans Theatre. Cada part del díptic té el seu propi entorn únic. Els canvis escènics entre totes dues peces es realitzen a la vista del públic convertint-se en una part més de la representació. L’escenografia, el so, la llum, la música i els efectes (visuals i sonors)són una part molt important dins de l’espectacle. Com en tots els seus treballs, Peeping […]

“Assedegats” és un text de Wadji Mouawad i Benoit Vermeulen que ens parla de la lluita interior que es viu durant l’adolescència, centrant-se en aquella rebel·lia interna que t’ofega i no et deixa respirar. El text és impressionant, ple de metàfores i de caire filosòfic on l’espectador hi queda enganxat des d’un bon començament. Es tracta majoritàriament de un recull de monòlegs que de vegades es converteixen en diàlegs directe al públic. “Assedegats” es mou entre passat i present, realitat i ficció, humor i drama; ho fa mitjançant la utilització de diferents tècniques: interpretació, imatges virtuals, audiovisuals, efectes visuals, enregistraments, efectes sonors,… Sobre l’espai escènic actors presencials (Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró) i actors virtuals (Clara Segura i […]

Joan Vázquez ens va fer descobrir a Paco Alonso (cabareter, transformista, actor i cantant català dels anys 60, 70 i 80) amb el musical “Paquito forever” de Gerard Alonso i Fran Arráez, espectacle amb el que Joan Vázquez va ser guardonat millor actor en els Premis de Teatre Musical 2018. Ara a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ret un homenatge a una altra de les figures clau de resistència de la dictadura franquista durant la transició espanyola, José Pérez Ocaña, un artista d’idees transgressores, una ànima lliure, un inconformista, un provocador, un idealista, un home de carrer, una icona de l’activisme LGBT i un dels primers activistes “queer” de principis dels anys vuitanta a Barcelona. “Ocaña, reina de Las Ramblas” […]

En primer lloc, dir-vos que “Solitud” és una obra realment complexa, per la qual cosa us recomano que abans d’anar-hi seria bo que us llegiu el llibre; ja que es tracta d’una obra que necessita de la màxima concentració per part de l’espectador perquè està plena de simbolismes. En Gaietà (el pastó) i l’Ànima són la base del simbolisme que teixeix l’obra. Aquests dos personatges representen la vida, el bé i el mal; en Baldiret (un nen de vuit anys) simbolitza el desig de la maternitat, i l’Arnau el desig sexual. Altres elements simbòlics que trobem al llarg de l’obra són la muntanya, les pintures, les taronges (que substitueixen les flors de la novel.la), els sons guturals de l’Ànima (que […]