Neus Mònico Fernández

Sempre m’he sentit atreta per el personatge de Medea. Em pregunto, què la va empènyer a actuar d’aquella manera? Gelosia? Venjança? Odi? Despit? Amor? A “L’Amor (no és per a mi, va dir Medea)”, l’actriu, directora i dramaturga Queralt Riera ens presenta una peça inspirada en la Medea d’Eurípides. No és tracta ni d’una adaptació, ni d’una versió, sinó d’una visió més contemporània del mite tràgic. Suposo que tots coneixeu la història original de la Medea d’Eurípides, la relació problemàtica amb el seu pare, la mort del seu germà, l’amor obsessiu cap al seu marit, però sobre tot, per passar a la història com l’assassina dels seus propis fills. La Medea de Queralt Riera és la nena feliç trepitjant bassals […]

És la quarta edició d’aquest festival, i com a novetat la mostra estrena un nou projecte, la secció Km 0, un espai d’intercanvi teatral entre l’escena en català i l’escena en francès. Així que enguany la meva tria dins el Festival OUI! ha sigut “Né quelque part “ programada a la Nau Ivanow. “Né quelque part “ és una versió en francès de “Sé de un lugar” d’Iván Morales, traduïda i adaptada al francès per Miquel Escudero. Com les arrels són molt importants, Miquel Escudero ha adaptat l’obra a la cultura francesa, i és per això que l’acció la situa a París. La música és una part molt important dins de l’obra, canalitza les emocions i trenca barreres entre els […]

“Amy and the Orphans” escrita per Linsey Ferrentino, es va estrenar a l’Off de Broadway l’any 2018. La versió que es pot veure al Versus Glòries la dirigeixen Xavier Álvarez i Neus Suñé, que juntament amb Roser Batalla, Odile Fernández, Herminio Avilés i Lorea Uresberueta, formen part del repartiment. L’obra sorgeix després de la mort d’Amy, una tieta de Linsey Ferrentino, que va néixer amb síndrome de Down. És la història de tres germans, Maggie, Jake i Amy, que es retroben amb motiu de la mort del pare. L’Amy és la petita de tots tres, i va néixer amb síndrome de Down. No es tracta d’una història lineal, sinó que s’utilitza els salts temporals (entre l’actualitat i els anys seixanta),per […]

“Decadència”, obra escrita per Steven Berkoff i dirigida per Gloria Balaña es va estrena a La Sala Planeta en Temporada Alta de 2019. En un principi s’havia d’estrenar en la mateixa sala el 19 d’octubre de 2018, però no sé per quina raó es va haver de suspendre. La qüestió és que, en un dels dilluns Kabrota, als que moltes vegades solem assistir, es va estrenar (en versió lectura dramatitzada), interpretada pels mateixos actors Míriam Alamany i Carles Martínez. Va ser increïble!, el text em va semblar brutal, l’estructura de l’obra, les interpretacions,…però el que més em va sorprendre, va ser la magnífica traducció que Neus Bonilla i Carme Camacho n’havien fet del text original. Un text traduït al català, […]

Vaig descobrir al Mag Stigman farà un parell d’anys a Igualada a un dels dilluns Kabrota als que solem assistir. Era amb l’espectacle “Més que Màgia”, un espectacle en que l’il·lusionisme s’unia amb coreografies de dansa moderna. D’aquella tarda en guardo molt bon record, sobretot recordo les cares dels nens que hi havia a la sala. Tal i com vaig dir aleshores en la meva recomanació, veure aquells nens, amb aquella cara de sorpresa, la boca oberta i els ulls com a taronges, és quelcom impagable. Farà una setmana aproximadament em vaig assabentar que el Mag Stigman havia estrenat un nou espectacle, “El circ dels impossibles”. Aleshores vaig pensar, portaré al Roc i l’Àneu que segur que els agradarà! En […]