Neus Mònico Fernández

Helen Keller (1880 -1968 ) va ser una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. La primera persona sordcega que va obtenir una llicenciatura universitària. Va publicar el seu primer llibre el 1902, “La història de la meva vida” redactat per John Albert Macy. Basant-se en aquest llibre, un any més tard, William Gibson escriuria l’obra de teatre “El miracle d’Anne Sullivan” , que en el 1962 en va fer una adaptació pel cinema. La pel.lícula que porta el mateix títol que la novel.la, va ser dirigida per Arthur Penn i va guanyar dos Oscar. Anne Mansfield Sullivan (1866 – 1936), va ser una mestra nord-americana. -L’obra de teatre “El miracle d’Anne Sullivan” es centra en les setmanes que van des […]

A La Vilella es pot veure una versió de «La falsa suicida» d’Angélica Liddell. Un muntatge on tot l’equip artístic està format per alumnes de l’Institut del teatre. Direcció Sadurní Vergés, interpretació Marta Díez i Jon James i escenografia d’Ona Grau. El públic entrem gaire bé a les fosques dins la sala. La distribució del públic no és l’habitual. En aquesta ocasió les cadires envolten l’espai escènic, en el centre hi ha una plataforma lluminosa que representa una cabina de striptease. Sobre la plataforma lluminosa, una noia es mou de manera sensual. A les cantonades hi ha un munt de nines trencades. La falsa suïcida neix a partir de la reflexió que fa l’autora sobre les circumstàncies de la mort […]

De vegades és molt complicat voler fer el bé a algú i no patir-ne les conseqüències. Qui són les víctimes… els pares biològics, els pares d’acollida… o els nens? “Dos famílies” és un text de José Pascual Abellán, dirigit per Sergio Arróspide i interpretat per Pau Sastre en el paper de pare biològic i Anabel Totusaus i Eduardo Telletxea en el de pares d’acollida, que ens fa reflexionar sobre les implicacions emocionals que comporta l’acollida d’un nen. El que m’ha agradat molt de l’obra és que no intenta posicionar-nos ni a favor d’uns, ni d’altres, sinó que ens mostra una mirada neutral sobre dos punts de vista diferents, on hi ha, per damunt de tot sentiments. La Cristina i en […]

Quina llàstima que aquest espectacle només s’ha pogut veure durant una setmana. De poc que ens el perdem !!!. Sort d’un bon amic que em va dir “feu mans i mànigues, però no us perdeu la sala roja a La Badabadoc” Així que sense pensar-m’ho dues vegades, vaig anul·lar les entrades que tenia per un altre espectacle i vaig comprar per “La sala roja”. Quin encert !!!! Teatre argentí independent en estat pur !!! Brillant, divertida, hilarant. Molt ben dirigida. Molt ben interpretada. L’espai escènic és immillorable!!!, la recreació d’una aula de primària en la que no hi falta cap detall ( cadires i taules petites, una pissarra, aquarel·les, pintures i material escolar vari…). Molt original l’entrada del públic a […]

Després del seu gran èxit de “Quitapenas” al Teatre Gaudí, Pedro Paiva presenta al Versus Teatre, “Lemon Paiva. A la postre: humor”, un nou monòleg humorístic d’aproximadament una hora, en què reflexiona sobre els grans temes de la vida. En aquella ocasió la meva valoració va ser de ****, la seva originalitat humorística em va sorprendre molt i m’ho vaig passar realment bé. En aquesta ocasió la meva valoració ha estat més baixa, no per la qualitat de l’espectacle, que realment és molt bo, sinó perquè no em va sorprendre. En aquest espectacle ha incorporat nous elements escènics, com les quatre titelles que l’acompanyen: “el negro Juan”, “los hermanos mellizos José y Francisco Amadeo”, “la Lirio” que és equilibrista i […]