Neus Mònico Fernández

Després del seu gran èxit de “Quitapenas” al Teatre Gaudí, Pedro Paiva presenta al Versus Teatre, “Lemon Paiva. A la postre: humor”, un nou monòleg humorístic d’aproximadament una hora, en què reflexiona sobre els grans temes de la vida. En aquella ocasió la meva valoració va ser de ****, la seva originalitat humorística em va sorprendre molt i m’ho vaig passar realment bé. En aquesta ocasió la meva valoració ha estat més baixa, no per la qualitat de l’espectacle, que realment és molt bo, sinó perquè no em va sorprendre. En aquest espectacle ha incorporat nous elements escènics, com les quatre titelles que l’acompanyen: “el negro Juan”, “los hermanos mellizos José y Francisco Amadeo”, “la Lirio” que és equilibrista i […]

Anar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya és sempre un plaer, i es que l’espai per si sol desprèn màgia. La seva nau gòtica és espectacular i ha donat moltes possibilitats escèniques a tots els muntatges que s’hi representen. Les seves pedres i el sòl de sorra ens han fet viatjar a èpoques llunyanes i llocs inimaginables, com a les muntanyes d’Irlanda, al regne de Jim a la Xina, a la Dinamarca de Hamlet ,al Líban , al món de fantasia i ficció de Felini , a França Bergerac , a la Itàlia de Filippo, … ara ha arribat el torn a la Florència de Carlo Goldoni, un dramaturg venecià, considerat com el fundador de la comèdia italiana moderna. […]

Florian Zeller és un novel·lista i dramaturg contemporani francès, que amb tan sols 37 anys ja porta publicades cinc novel·les i onze obres de teatre. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, i actualment està considerat , com un dels talents literaris més importants del seu país. Fa uns mesos vàrem poder veure una de les seves obres de teatre, “El Padre” , al Teatre Romea, ara a La Villarroel podeu veure “La Mare”. -La veritat és que després de veure “El padre” , de la qual no en vaig sortir gaire convençuda, tenia els meus dubtes d’anar a veure “La Mare”. La sorpresa va ser majúscula, tot al contrari que amb “El padre”, “La Mare” em va […]

De vegades no calen paraules per poder entendre quin missatge hi ha al darrera d’algunes imatges. Stefano Ricci i Gianni Forte, que formen la companyia Rice-Forte, ens presenten una proposta teatral, que alguns han qualificat de post-pop. És un teatre que utilitza una manera de comunicar més directe, realista i provocativa. Com espectadora hi ha escenes que costen de veure per la seva duresa, però crec que és una manera de fer reaccionar a la gent. La gent sembla que ens hem tornat insensibles davant les notícies que ens parlen de les desgracies que succeeixen arreu del món, Rice-Forte ens ho presenten sense embuts, amb la cruesa natural de la realitat, destruint la idea de l’amor etern, la perfecció humana, […]

Alhora de valorar els espectacles sempre intento fer-ho de manera equitativa, no és el mateix el que espero d’alguns actors amb nom, i amb molt rodatge, que el que espero d’un actor novell que es comença a moure per aquest “mundillo” (tan complicat d’accedir-hi). Ni és el mateix el que espero d’aquells grans teatres que reben subvencions , que el que ofereixen algunes sales petites gestionades per les mateixes companyies (que hi solen treballar). No se’ls pot puntuar a tots per igual des de la comparació, sinó que un ho ha de fer en relació amb el que, qui i on es fa aquesta representació. Bé tota aquesta introducció per què?, perquè encara estic al·lucinada amb el musical que vaig […]