Mariona Rebull

Últimament les veus contra el colonialisme se senten amb més força, sobretot al voltant de la presència o no de l’estàtua de Cristòfol Colom. No obstant, potser calia entonar algun tipus de mea culpa entorn els almogàvers (que encara no hem escoltat) o de la figura dels indianos, els catalans que es van enriquir a Amèrica i van transformar la costa del maresme amb palmeres i cases senyorials. I això és exactament el que ha fet Amèrica, l’obra de Sergi Pompermayer dirigida per Julio Manrique, que posa llum sobre una família fictícia però que fàcilment podem identificar amb qualsevol de les que a Catalunya es van fer d’or amb el tràfic d’esclaus. L’argument gira al voltant del 20è aniversari del […]

Després de sorprendre’ns amb Lo nuestro i els seus merescuts èxits, Eu Manzanares, actual autora resident de la sala Beckett, ens fa petar de riure amb un tema que desgraciadament no fa cap tipus de gràcia: l’addicció humana a la fugida de la quotidianitat a través de l’oci i l’entreteniment. Amb un enfocament distòpic que ens recorda a la novel·la de Un món feliç ens endinsem a Dopaland sabent que hi ha un conflicte entre dos empleats però sense saber exactament quina és la remor de fons que justifiqui tant rebombori. Què ha passat? Què és això tan greu? Ho anirem descobrint amb un text està ben filat i amb dosificacions d’informació molt ben mesurades que assegurin que el nostre […]

De ben cert que d’església santa, catòlica i apostòlica només n’hi ha una. Però de Papas (de Roma, és clar!) , ja en portem uns quants al llarg de la història. Com aquell qui diu, tots escollits ja de ben ganàpies i tots destituïts només per la pròpia mort. Tret d’alguna excepció com la de Benedict XVI que va ser rellevat en un càrrec tan destacable i únic (en tots els sentits) per l’actual Papa Francesc, l’any 2013. L’obra El Papa ens acosta a aquest relleu històric a través de dos grans noms: Lluís Soler i Xavier Boadan. Dos homes que encarnaran no una transició sinó un canvi ideològic al cim de l’església. Res del que no estiguem assabentats: un […]

Dels detalls no en cal parlar gaire. El cas de James Bulger, el nen de 2 anys assassinat cruelment per dos nens de 10 va ser àmpliament difós durant els anys noranta. I també posteriorment: una novel·la, documentals i fins i tot, una peça cinematogràfica nominada a les estatuetes l’any 2019. Potser el problema és justament aquest: – ens venen a dir a l’obra Dirrrty Boys – obrir i reobrir la ferida del crim amb materials de no ficció basats en casos reals. L’obra documental, amb dramatúrgia de Gerard Guix, direcció d’Àgata Casanovas i amb Martí Cordero i Sergi Espina sobre els escenaris, ens planteja tant les causes socials i personals dels dos nens com les possibilitats reals de reinserció […]

Per a tots aquells que hem seguit la seva trajectòria, la companyia el Tricicle és ja un sinònim de familiaritat i de sentir-nos com a casa. És que porten anys i anys voltant pels nostres escenaris. Però els canvis arriben sempre, fins i tot per a ells, que ens tenien avesats a ser tres, i al seu humor mut, però de riure explosiu i sorollós. Aquesta vegada, ni tres actors, ni silenci sobre l’escenari. El títol ho diu tot: Per fi sol. I sol, sol amb la seva veu, Carles Sans ens posarà nostàlgics amb un viatge memorable cap a les anècdotes que han format part del llarg camí escènic del Tricicle. Anècdotes potser exagerades, potser maquillades, potser hàbilment col·locades […]