Luigi Tuiteatrero

Els festivals són per a l’estiu, com les bicicletes de Fernando Fernán Gómez. A l’estiu el focus teatral es trasllada de Madrid a Almagro, a Olite, Ribadavia, Mèrida, Olmedo, Laroles, Tàrrega, o Torralba de Calatrava; el focus se’n va de vacances a l’Espanya buida a l’hivern i fugaçment negada a l’estiu. Però per als teatreros que resistim a Madrid també hi ha propostes refrescants, com el festival Essencia, de la sala Cuarta Pared, amb peces tan interessants com “La Caja”, de Teatro de La Catrina, una aproximació documental a la malaltia mental, des de l’escolta, que es deté a donar veu, cos i ànima a l’individu que conviu amb la seva malaltia, o la revelació que va ser, ahir, la […]

M’he acostat a Los Nuestros des de l’admiració a l’últim treball de la seva autora i directora, Lucía Carballal, a La Fortaleza, una obra en què tres actrius superdotades, Eva Rufo, Mamen Camacho i Natalia Huarte, escenificaven l’exploració d’una relació familiar perduda sota la presència d’una arquitectura efímera de la figura paterna. A Los Nuestros, una altra escultura del mateix escenògraf (i actor i arquitecte) superdotat presideix l’entrada a la llar d’una família laica d’origen sefardita reunida en dol per respectar una tradició de la qual estan allunyats. Aquesta escultura, aquest tòtem que presideix l’escena, guarda el passat de la família, retrata la família i en representa l’origen i la potencial inestabilitat de tot. És una torre d’objectes acumulats que […]

Les nenes de Cadis són inconfusibles. Beuen de la grinyola gaditana per, com en un carnaval, parlar de la realitat sense mordasses; per fugir de l’horror quotidià amb una riallada, per riure’s de la seva punyetera sort, de la vida, dels homes, de l’amor, de la mort o de l’autoritat…. en vers ia mandíbula batent, cantat, ballant, dominant el gest, la composició dels seus personatges, i el tempo de la comèdia. Aquestes Bacants, aquestes perdedores que busquen la redempció en un plaer prohibit i petit en què refugiar-se de les seves misèries i de l’opressió quotidiana dels seus marits (vius o difunts) o dels seus fills rectíssims i de les seves frustracions, donen un recital de bon rotllo, de riallades […]

Frívoles, excessives, glamuroses, brillants, capaces de tot per agradar i pendents de crear un relat que convenci el seu públic diana, aquell que les pot portar a l’èxit oa la forca: així són Roxy i Velma. Les irresistibles protagonistes de Chicago són influencers, assassines, sí, però mediàtiques i magnètiques per obra i gràcia d’una cap de presons corrupta i irresistible, un advocat seductor i mafiós, uns amants poc fidels (i embotits) i uns mitjans de comunicació voraços de novetats, morbositat i impacte mediàtic. Podria ser Madrid a twitter (em resisteixo a anomenar-lo equis) any 2023, però no, és Chicago anys 20 i l’impacte del titular encara durava uns dies, no unes hores. El musical Chicago és de sobres conegut per […]