Les nenes de Cadis són inconfusibles. Beuen de la grinyola gaditana per, com en un carnaval, parlar de la realitat sense mordasses; per fugir de l’horror quotidià amb una riallada, per riure’s de la seva punyetera sort, de la vida, dels homes, de l’amor, de la mort o de l’autoritat…. en vers ia mandíbula batent, cantat, ballant, dominant el gest, la composició dels seus personatges, i el tempo de la comèdia.
Aquestes Bacants, aquestes perdedores que busquen la redempció en un plaer prohibit i petit en què refugiar-se de les seves misèries i de l’opressió quotidiana dels seus marits (vius o difunts) o dels seus fills rectíssims i de les seves frustracions, donen un recital de bon rotllo, de riallades i de tendresa, amb l’ofici d’aquestes tipus genials, dirigides per un altre tipus, José Troncoso, que coneix bé el registre i es posa al seu servei per acompanyar-les en la recerca del somriure a la mugri i en la derrota i en defensa de l’alegria sigui com sigui. Si no coneixeu Les nenes de Cadis, no us les perdeu; si les coneixíeu, ja haureu comprat entrades amb molta antelació.
Vist el 17/04/2024 al Teatro Galileo Quique San Francisco (Madrid)