Júlia Duran

Germans de sang, al Teatre Condal, torna a escena com un d’aquells musicals que demostren per què alguns clàssics continuen interpel·lant el present. La història dels dos germans bessons separats en néixer segueix colpint per la seva capacitat de parlar de desigualtats socials, d’atzar i de decisions que marquen vides senceres. Tot i començar pel desenllaç, el relat manté intacta la tensió emocional i condueix al públic cap a un final tan conegut com inevitable. La direcció de Daniel Anglès opta per una mirada contemporània, respectuosa amb l’essència de l’obra però allunyada de la nostàlgia paralitzant. La posada en escena és clara i funcional, amb una escenografia austera i un vestuari suggeridor que permeten que el pes recaigui en els […]

Desaparellats, a l’Espai Texas, és una comèdia que utilitza la fantasia com a mirall per parlar d’un tema tan universal com fràgil: la vida en parella. A partir d’una situació inesperada, l’obra posa en joc els dubtes, les renúncies i les preguntes que apareixen amb el pas del temps dins d’una relació, combinant humor àcid i moments de lucidesa emocional. El text de Ramon Pardina destaca per uns diàlegs vius, plens d’ironia i referències properes, que connecten fàcilment amb el públic. Tot i que la ciència-ficció no és un gènere que habitualment associem al teatre, resulta especialment engrescador trobar una peça que l’integri de manera tan natural i versemblant. La direcció de Roc Esquius aposta per una posada en escena […]

Si el teatre Tívoli ja desprèn per si sol una aura de majestuositat pròpia dels grans teatres d’altres temps, l’escenografia d’aquesta superproducció del Fantasma de l’Òpera ens submergeix completament en el París de mitjan segle XIX. L’escenari giratori, els vestuaris minuciosament detallats i un atrezzo d’una elegància exquisida converteixen cada escena en una autèntica pintura viva. A tot això s’hi afegeixen jocs de llums, efectes visuals sorprenents i fins i tot alguns trucs de màgia subtils que mantenen l’espectador immers en una atmosfera d’intriga, misteri i emoció constant. La direcció artística sap equilibrar amb gran sensibilitat els moments de tensió i foscor amb instants més lleugers, on petits tocs d’humor alleugereixen la intensitat dramàtica i permeten respirar abans de tornar […]

Magatzem d’Ars recupera el clàssic de Terra Baixa per representar-lo a la Sala Ars. Es tracta d’una adaptació d’Albert Pueyo que ha aconseguit resumir en una hora i poc el clàssic d’Àngel Guimerà mantenint l’estructura original que fa avançar la història de forma molt orgànica. Tot i que es tracta d’una sala petita, han creat una escenografia molt ben adaptada a l’espai i, sobretot, ideal per l’ambientació de l’època. Així i tot, el pes d’aquesta obra recau en el repartiment dels intèrprets. En general, tots i totes interpreten uns personatges que intencionen molt bé tot allò que diuen i que et fan entendre a la perfecció un clàssic que sovint costa d’interioritzar. Concretament, Adriana Carpi, que interpreta a la Marta, […]

“El principi d’Arquímedes” és una obra que ens convida a reflexionar i a fer-nos preguntes, més enllà de la recerca d’una única resposta. Sense dubte, posa a prova els nostres prejudicis i ens obliga a qüestionar les fronteres entre allò que és correcte i allò que és incorrecte. Ens suggereix que potser tot és més ambigu del que sembla, i que on sembla existir el bé també pot trobar-se el mal. La trama se centra en un conflicte que es desenvolupa dins les quatre parets d’un vestidor d’una piscina: un monitor ha donat un petó a un nen. El muntatge de l’obra presenta aquesta història des de diverses perspectives, jugant amb la línia temporal. La combinació excepcional de l’espai sonor, […]