Josep Maria Ribaudí i Martí

Això és que li deia la Merceditas a Curro el Palmo quan li demanava d’anar a viure junts; si no hi ha bona base difícilment en pot sortir un bon espectacle, i per mi Sunset Park és una de les novel·les mediocres de Paul Auster —si acabo de blasfemar, demano disculpes—. Amb una base fluixa, Ivan Padilla, que n’ha fet l’adaptació, ha fet allò que la gent en diu “ha fet el que ha pogut”. He trobat bona la posada en escena, especialment el mobiliari de cartró i la música que ens oferia el tecladista en directe. Tot i així valoro en molt la valntia de muntar un espectacle amb set actors con la que está cayendo. Llegiu-ne més.

Això és el que m’ha semblat. Llàstima perquè és del mateix equip de Pegados, que em va encantar, però no totes s’endevinen. L’he trobat molt de cara a la galeria, amb una estètica antiquada tipus Revistes del Paral·lel final anys cinquanta. La música força bé i els trio musical molt bo, però la història i la manera d’explicar-la… Tot i així, un pública cridaner i escandalós en les riallades, sembla que s’ho ha passat molt bé. Enhorabona per a ells.

Aquesta adaptació —molt lliure— del Prometeu d’Èsquil, a Sánchez Sinistierra no li ha sortit rodona. La idea és bona però el resultat desigual; pel meu gust el text navega, en canvi la posada en escena és molt espectacular: les projeccions, el cor amb els seus moviments, els balls, tota l’estètica en general… però amb això no n’hi ha prou. Tot i així aplaudeixo al director del Grec per la valentia d’encarregar muntatges que són una capsa tancada. Per innovar te l’has de jugar. Llegir més.

És el que m’ha semblat a mi l’obra de la Sala Tallers. Un safari desmesurat però sense punch, amb uns versos tirant a carrinclons i amb els actors fent molt el ruc, massa, tot i que no és culpa seva ja que hi ha un director. També m’ha semblat que de l’hora quaranta li ha sobrat quaranta minuts. Per a mi el millor la música la il·luminació i l’escenografia, per aquest ordre. Llàstima perquè els autors han fet, perquè saben fer, coses molt millors. Llegir més.

Aquesta serà una recomanació força galdosa perquè tres noies que assistien a la funció l’han rebentat a base de crits, però no eren crits de protesta no, eren riallades descontrolades i xiscles de plaer, i els actors l’han vessat perquè en contes d’intentar controlar la situació encara els han donat peixet. Una obra que possiblement passés bé (tampoc penso que sigui res d’especial) se l’han carregat des de la grada, amb l’ajut dels actors. Una altra cosa: als responsable del Maldà haurien de fer repassar l’aire condicionat, a més de fotre un xivarri important, segons on seus envia unes ràfegues d’aire que donen bastant pel sac. Conclusió: aquesta valoració està molt influenciada.